Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet femení del Picadero JC 1953, a la qual continuà lligat fins a la seva desaparició Treballà pel reconeixement i el desenvolupament del bàsquet femení, tant des del club com des de la Federació Catalana de Basquetbol, de la qual fou vocal 1955-83 Recuperà el Campionat de Catalunya femení a partir dels anys cinquanta Posteriorment fou un dels fundadors del Club Bàsquet Manlleu, del qual fou president honorari, i de l’Associació de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta Rebé l’emblema d’or 1978 de la federació espanyola i la medalla d’or 1983…

Estudià a l’escolania de Sant Felip Neri i amb APérez Moya i més tard amb Lluís Millet i Eduard Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i des del 1934 actuà en el quartet vocal Orpheus El 1948 cantà al Liceu de Barcelona en El giravolt de maig , de Toldrà, i el 1949 fou solista de l’Orfeó Català en Elijah , de Mendelssohn Ho fou des d’aleshores en òperes de cambra i oratoris, com la Passió segons sant Mateu , de Bach, i El Pessebre , de Pau Casals Actuà a París i per a la Radiodiffusion Française i enregistrà discs de música clàssica i popular catalana, sardanes i contes…

Una de les veus més característiques del rock britànic dels setanta Començà a Londres en l’escena del rhythm-and-blues , on desenvolupà el seu estil vocal, una barreja de rock amb una tècnica més melòdica Després de formar part durant dos anys del Jeff Beck Grup s’uní a The Faces 1969, formació en la qual continuà durant els següents cinc anys El 1969 enregistrà en solitari An Old Raincoat Will Never Let You Down , treball que fou seguit de The Rod Steward Album 1969, Every Picture Tells a Story 1970, Never a Dull Moment 1972, Foot Loose and Nancy Free 1977, Absolutely Live 1982…

El 1876 s’establí a l’Uruguai Treballà com a viatjant per a la companyia d’assegurances Standard Life Insurance i, més tard, fou propietari d’una tipografia El 1885 fundà, amb altres catalans, a Montevideo, la revista “La Gralla” 1885-88, escrita en català, de la qual fou director fins el 1886 Hi collaborà assiduament amb articles signats amb el pseudònim de Slofar El mateix 1886 fou elegit vocal bibliotecari de la comissió directiva de la de la Societat Catalanista Rat Penat, encarregada de redactar el reglament del seu funcionament, de la qual eren membres, entre altres, Josep Baitx i…

Diputat del comú de Tortosa el 1807 En produir-se la invasió napoleònica forní de queviures les tropes fidels a Ferran VII, formà part de la junta de defensa de Tortosa, que el nomenà capità, i participà en la defensa de la ciutat, fet que li valgué l’ascens a tinent coronel Caiguda Tortosa 1809, fou detingut, però s’escapà i es reintegrà a l’exèrcit Fou vocal de la diputació de Catalunya 1812 Acompanyà el baró d’Eroles a la presa de Lleida, d’on fou nomenat cap polític Ascendí a intendent a l’exèrcit i comissari de guerra El 1828 detingué i feu afusellar la partida de bandits…

Des de jove s’adscriví a la Unió Catalanista Es llicencià en medicina a Barcelona Actiu en l’oposició a la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 ingressà al partit d’Esquerra Republicana L’any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya Durant la guerra fou cap de la segona comandància de la sanitat militar, amb base a Girona El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió A l’exili secundà el moviment d’opinió independentista fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres A la Primera Conferència Nacional Catalana Mèxic…

El 1810 era establert a Vilanova i la Geltrú, però durant el Trienni Constitucional figura ja a Barcelona com a fornidor de la tropa Installà posteriorment una petita banca, i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando Participà en diverses societats de transport i d’assegurances i formà part de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España Proteccionista, fou vocal de la Junta de Comerç 1830 El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós durà fins el 1865 per…

Estudià cant i piano al Conservatori del Liceu i després perfeccionà la seva tècnica vocal al Mozarteum de Salzburg amb Liselotte Egger i Paul Schilhawsky A la ciutat austríaca obtingué el grau cum laude en cant i lied Especialitzada en oratori i lied , ha desenvolupat una important activitat concertística a Europa i a l’Amèrica del Sud Ha treballat i estudiat el repertori francès amb Gérard Souzay i ha efectuat diversos enregistraments discogràfics, i també per a ràdio i televisió La seva tasca docent l’ha duta a diferents conservatoris i escoles musicals dels Països Catalans i…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on tingué com a mestre de música Josep Anton Martí i, probablement, Benet Julià El 1763 entrà al monestir com a monjo Organista excellent, fou un improvisador molt hàbil i bon compositor Els últims anys de la seva vida fou mestre dels escolans Compongué molta música vocal en llatí, a veus soles, amb acompanyament d’orgue i orquestra misses, vespres, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes, lletanies, etc, i moltes obres per a tecla De tendència italianitzant, sobresurt per la seva tècnica, l’originalitat i l’expressivitat…

Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter , i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos s’apoderà de la Ciutadella 5 de juny de 1808, on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València en foren assassinats dos-cents més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo Fou condemnat a…