Resultats de la cerca
Es mostren 7106 resultats
Félix de Silva-Meneses y de Padilla
Història
Militar
Militar castellà.
Dotzè comte de Cifuentes i segon marquès d’Alconchel Fou lloctinent de València 1683-87, on es mostrà administrador eficient L’any 1685 organitzà un cos armat que participà en una expedició a Orà El seu fill, Fernando de Silva-Meneses y Sfondrato , tretzè comte de Cifuentes i tercer marquès d’Alconchel ~1666-1749, fou lloctinent de Sardenya 1709-10 pel rei arxiduc Carles III, que el creà gran d’Espanya el 1717 i li concedí el Toisó d’Or A Sardenya s’esforçà a reunir numerari i tropes per combatre Felip V de Castella, que li segrestà els béns
Antoni Serrano
Serra
Marí.
Inicialment fou soldat Es distingí en la reconquesta d’Hostalric de mans dels francesos 1694 Lluità també a la defensa de Ceuta 1695-99 i hi perdé la mà dreta amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra 1725 Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans
Joan Àngel Serra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Carmelità, fou doctor en teologia El 1701 publicà a Girona una extensa collecció de miracles amb el títol Llibre de miracles de Nostra Senyora del Carme , que fou molt reeditada hom en coneix quatre edicions més a Girona 1750, 1790, 1802 i una altra sense data, dues a Barcelona 1730, 1863 i una a Vic 1883 L’obra conté també una història de l’orde carmelità, i molts dels miracles, els que tenen una major vivacitat, es refereixen a poblacions catalanes
Pau de Thoar i Grec
Història
Militar
Militar.
Participà en l’alçament austriacista de Vic 1705 i lluità contra els filipistes als setges de Barcelona del 1706 i de 1713-14 En aquest darrer fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc Pel juliol del 1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins la ciutat, amb el qual defensà aferrissadament, l’11 de setembre, el convent de Sant Agustí En caure Barcelona, optà per refugiar-se a la cort de Viena Lluità amb les forces de l’emperador contra els turcs
Feliu Teixidor i Sastre
Història
Polític.
Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1706 Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà la continuació de la resistència catalana contra Felip V de Castella Fou ferit en un dels darrers assalts, l’11 de setembre de 1714
Domènec Teixidor
Música
Músic.
L’any 1706 féu oposicions per al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona Deixà treballs teòrics i nombroses composicions religioses i, especialment, villancicos També es destaquen el salm Benedictus Dominus , a onze veus, i un Tiento per a orgue El 1718 residia a Lleida, des d’on intervingué en una polèmica suscitada per la missa Scala Aretina , de Francesc Valls
Salvador de Tamarit i de Vilanova
Història
Noble.
Baró de Rodonyà i senyor de Puigpelat i Montferri Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1697 S'adherí a la causa austriacista i el rei arxiduc Carles III li conferí el comtat de Rodonyà Intervingué activament en la defensa de Barcelona 1713-14 Assistí a les deliberacions prèvies a la capitulació Confiscats els béns per les autoritats borbòniques, el 1715 fou acusat de conspirar i desterrat a Valladolid
Fèlix Osona
Metge i epidemiòleg.
El 1698 publicà, a Barcelona, un Tractatus de febre maligna Vicensi famosa , sobre una epidèmia ocorreguda a Vic L’obra suscità una viva polèmica i fou atacada per Ignasi Moreta i Marcià Homs, entre altres Fèlix Osona respongué amb un Appendix tractatus de febre 1700
Llorenç Passoles
Història
Escudeller.
Documentat a Barcelona entre el 1662 i el 1682 en els treballs de rajoleria de la Casa de Convalescència, la continuació dels quals, fins el 1685, anà a càrrec del seu propparent Pau Passoles És un dels conjunts de composicions més importants dels que a Catalunya són conservats al seu lloc els deu plafons dedicats a la Vida de Sant Pau , formen la sèrie més nombrosa Així i tot són remarcables el frontal i el sòl de la capella, com també els arrimadors de l’escala amb profusió de gerros, fullatge i ocells, alternant-se amb els balustres, pilastres i frisos figurats Hom coneix com a seus també…
Guerau de Peguera i de Berardo
Història
Política
Polític.
Fill de Lluís de Peguera i de Llaudes, senyor de Foix i de Torrelles, senyories que heretà Des del seu matrimoni amb Maria d’Aimeric i d’Argençola signà habitualment Guerau de Peguera-Aimeric El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Adoptà una actitud contrària a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-02 i passà al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió El 1711 li fou concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III Participà en la resistència de Barcelona contra Felip V 1713-14, el govern del qual li confiscà els béns i li cremà el títol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina