Resultats de la cerca
Es mostren 90649 resultats
agustí | agustina
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes i congregacions religiosos sorgits de l’espiritualitat augustiniana.
Agustí establí al seu voltant una comunitat de clergues per a aquesta i per a d’altres, nascudes a imitació de la seva, escriví, vers l’any 400, una regla monàstica dita ad servos Dei , la qual, juntament amb els sermons De vita et moribus clericorum i les Enarrationes super psalmum 132 , formen els documents bàsics de l’ideal monàstic de sant Agustí, que exercí una forta influència en l’estructuració de la vida religiosa occidental També dirigí un grup de dones que vivien comunitàriament amb la seva germana la versió femenina de la regla unida a l’epístola 211 és una recensió molt posterior…
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia…
síndic | síndica
Història
A Mallorca, cadascun dels deu representants de la part forana elegits anualment pel Sindicat Forà.
El nombre fou fixat, a petició dels forans, el 1315 Constituïen el consell permanent del Sindicat Forà, que residia a la ciutat de Mallorca, on tingué casa pròpia, es Sindicat, i gestionava i promovia els interessos generals dels forans Adquirí una gran influència i fou sovint el gran rival, antagònic en interessos, dels jurats generals de l’illa Des del 1358 Pere III de Catalunya-Aragó els reconegué l’autonomia econòmica, atorgada ja per Sanç de Mallorca, donant-los la facultat de cobrar imposicions, subsidis i talls als pobles per a aquesta funció…
Della Robbia
Luca Della RobbiaNois cantant, relleu de la cantoria de Florència
© Fototeca.cat
Escultura
Arts decoratives
Família d’escultors i ceramistes florentins dels segles XV i XVI.
El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i fruits policromats Madonna delle rose i…
porus
Anatomia animal
Herpetologia
Orifici per on surten diversos productes d’excreció, com suor, seu, etc. (porus excretors), productes sexuals (porus genitals), excrements (porus anals) o secrecions (porus secretors), com els femorals dels llangardaixos o les paròtides dels gripaus.
També n'hi ha amb paper respiratori, com els estigmes dels artròpodes terrestres, o que treuen hormones, com el de la glàndula verda dels crustacis, o feromones, en els lepidòpters
Parliament Acts
Història del dret
Nom donat a dues lleis britàniques que defineixen els poders de la Cambra dels Lords.
La primera 1911 traçà l’estructura del sistema parlamentari britànic actual en abolir el seu poder de vet absolut davant les lleis aprovades per la Cambra dels Comuns La segona 1949 reduí els terminis dels quals disposa per a aprovar-les menys d’un mes per a les lleis pressupostàries i menys d’un any per a les altres
esquist
Mineralogia i petrografia
Grup de roques metamòrfiques granelludes que presenta una esquistositat a causa de l’orientació dels minerals.
Els grans que formen la roca són prou grossos per a permetre la identificació macroscòpica dels minerals components Segons llur composició mineralògica, els esquists són anomenats bituminosos, argilosos com la llicorella, grafitosos i clorítics Són els productes més importants del metamorfisme regional Els esquists verds són característics de condicions de pressió mitjana i temperatura baixa, i els esquists blaus ho són d’alta pressió i temperatura de moderada a baixa Donen nom a la fàcies dels esquists verds i a la fàcies dels esquists blaus,…
Yṣḥaq Leib Pereṣ
Literatura
Escriptor jueu en hebreu i en ídix, del qual fou un dels conreadors moderns més notables.
Les seves posicions nacionalistes i socialistes es radicalitzaren a partir dels pogroms del 1881 Per bé que la seva producció abraça tota mena de gèneres, destaquen sobretot les narracions, on descriu la vida dels guetos en un estil simbolista que palesa la influència del hassidisme Destaca també l’obra teatral La cadena d’or 1907, on exalta la continuïtat de la cultura jueva al llarg dels temps Preocupat per la formació del poble jueu, escriví la Biblioteca Jiddisch , recopilació d’articles sobre temes científics i humanístics
Wells
Ciutat
Ciutat del comtat de Somerset, Anglaterra, al peu dels Mendip Hills.
Sorgí entorn d’un monestir fundat al segle VII, i fou seu episcopal a partir del segle X A l’edat mitjana fou un mercat important de teixits La catedral, iniciada a la fi del segle XII, té la façana decorada amb nombroses escultures Destaquen el creuer, que aguanta una sòlida torre mitjançant quatre grans arcs en forma d’ics curvilínia, reforçats amb pilastres, i la sala capitular segle XIV, de planta octagonal, la volta de la qual descansa damunt un pilar central Conserva vitralls del segle XIV El palau episcopal és dels segles XIII-XIV
Audran
Família de gravadors, pintors i tapissers francesos dels ss XVII-XVIII.
D’entre els seus membres destaquen Claude II Audran Lió 1639 — París 1684, pintor, collaborador de Charles Lebrun en l’ornamentació del Louvre i de Versailles Gerard II Audran Lió 1640 — París 1703, gravador, el més famós de la família, que fou el millor intèrpret de l’obra de Lebrum Claude III Audran Lió 1658 — París 1734, pintor d’arabescs, el qual contribuí en bona mesura a la creació de l’estil ornamental del s XVIII i treballà en la decoració de les residències reials Benoit II Audran París 1698 — 1772, gravador, un dels millors intèrprets de les obres de Watteau