Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
subglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del procés erosiu (per exemple, l’acció de les aigües submarines) i de les formes resultants, que tenen lloc sota el glaç d’una glacera de vall o d’un inlandsis
.
secessió
Història
Política
Acció de separar-se d’una agrupació, especialment d’un estat o nació, una part del seu poble o territori, per constituir-se nou estat independent o unir-se a un altre.
Semblant al d' independència , el terme és usat, sobretot, en la història dels EUA És emprat també en el camp artístic Sezession
reacció
Física
En un sistema físic, força que s’oposa a la que és responsable (acció) d’un canvi de l’estat de repòs o moviment del sistema (tercera llei del moviment de Newton).
apàtic | apàtica
Psicologia
Dit de l’individu de personalitat no emotiva i no activa, amb tendència a la soledat, a la intransigència i a la primacia del pensament racional sobre els sentiments i l’acció.
buquet
Enologia
Aroma que exhala un vi i que el caracteritza, produïda pels cossos odorants orgànics formats en el curs de la fermentació i l’envelliment, com a resultat de l’acció dels llevats.
El buquet augmenta i s’afina amb el temps
aglomeració
Tecnologia
Acció de reunir pólvores o partícules de petites dimensions, homogènies o heterogènies en composició, en masses, més o menys compactes, de més gran dimensió, sense fer-les passar per l’estat líquid.
Casos particulars d’aglomeració són la granulació, la nodulació, la compactació, la sinterització, la pelletització i, en termes generals l'extrusió Alguns materials poden aglomerar-se fàcilment per si sols, o bé, si estan dispersats en un líquid, per evaporació d’aquests la major part de les vegades, això no obstant, cal afegir-hi un aglutinant , líquid o pastós, que serveixi d’adhesiu Els objectius de l’aglomeració són evitar els inconvenients inherents a les pólvores pèrdues en manipular-les o utilitzar-les, agressivitat equan es tracta de productes irritants densificar el producte per a…
Emprèstit Pau Claris
Història
Emissió, destinada a sufragar les despeses de l’acció armada, preparada per Francesc Macià des del seu exili a França contra la Dictadura de Primo de Rivera (fets de Prats de Molló).
Datat del 23 d’abril de 1925, fou dissenyat per Miquel Soldevila i signat per Macià en nom del govern provisional de Catalunya Els bons eren de 25, 100, 500 i 1 000 pessetes, i l’emissió, d’uns nou milions Fou repartit entre grups de catalans emigrats a Amèrica i adherents i simpatitzants d’Estat Català a l’interior de Catalunya
decisió
Electrònica i informàtica
Operació d’un calculador que té per objecte trobar si existeix una determinada relació entre dos termes i també l’adopció d’altres possibles alternatives d’acció, segons les instruccions del programa.
procediment de la farga catalana
Esquema d’una farga catalana composta de forn, trompa i sistema de forja i accionada per mitjà d’energia hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment per a l’obtenció del ferro per reducció del mineral, en què aquest era convertit, en una sola operació, en una matèria soldable i mal·leable per l’acció del carbó vegetal.
El metall no arribava a l’estat de fusió, sinó que romania convertit en una massa esponjosa amomenada masser Fou practicat als països de l’Europa occidental des de l’edat mitjana fins a la fi del segle XIX, i subsistí fins en aquesta època, malgrat el desenvolupament del sistema d’alt forn, gràcies a l’alta qualitat del ferro i l’acer obtinguts Malgrat el nom, no és d’origen català potser deu el nom al fet que les evolucions més essencials foren dutes a terme a Catalunya, o bé a la fama aconseguida per la perfecció del treball dels obradors catalans Tres elements eren indispensables per a…
efecte Wigner
Física
Creació de llacunes en el reticle cristal·lí d’una substància per l’acció de neutrons ràpids, els quals, per a energies superiors a 25 eV, expel·leixen els àtoms de llurs posicions inicials.
Si després d’haver-se creat les llacunes hom escalfa la substància, els àtoms desplaçats poden tornar a ocupar llur lloc, desapareixen les llacunes i s’allibera una quantitat d’energia calorífica superior a la fornida en l’escalfament