Resultats de la cerca

Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València 1565-72 i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae 1566

Illustrà de molt jove les Obres de Pere Serafí 1840 Anà a París amb Eusebi Planas 1851-54 Fou un dels més representatius illustradors vuitcentistes catalans Molts dels seus treballs auques, romanços, ventalls, làmines, etc no van signats A partir de la Gloriosa, feu moltes caricatures polítiques a La Flaca , La madeja política i El Tupé Illustrà diverses obres, entre les quals La orfaneta de Menargues de Bofarull 1862, Singlots poètics de Pitarra 1867 i Don Quijote 1876

Ermità de Sant Agustí, ensenyà teologia a París 1285-95 Discrepà de Tomàs d’Aquino en afirmar, no sols la distinció real entre essència i existència, sinó llur separació Anomenat Doctor Fundatissimus , fou famós pels seus nombrosos comentaris a les obres d’Aristòtil Als Països Catalans es difongué sobretot la seva obra De regimine principum , coneguda i citada per Francesc Eiximenis Arnau Estanyol segle XIV en féu la traducció catalana, impresa el 1480 i el 1498

Membre d’una família amb gran tradició musical, començà els estudis de piano quan tenia sis anys a la seva ciutat natal Posteriorment estudià al Conservatori de París amb la pedagoga Yvonne Lefébure i hi aconseguí el primer premi en música de cambra i piano Des de molt aviat mostrà una gran inclinació per l’obra de WA Mozart, que ha interpretat sovint en els seus concerts És casada amb Jaume d’Orleans, duc d’Orleans

Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme

Deixeble de Couture a París De jove collaborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra Fou professor de dibuix a Girona, president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts i fundador i director de l’Ateneu Gironí Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França 1885-97 Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia , Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona

Després del moviment revolucionari del 1848 s’exilià a París amb Kogalniceanu, Alecsandri i Balcescu, amb els quals publicà la revista La Roumanie future Escriví el poema Le chant de la Roumanie 1851, que Balcescu li traduí al romanès Tornat al seu país, exercí com a advocat i escriví nombrosos articles, la major part en francès El 1908 foren publicats en un volum Ecrits , que, traduïts al romanès, exerciren una notable influència en el renaixement de la literatura romanesa

La Generalitat de Catalunya té 8 oficines del govern fora dels límits territorials de l’administració de la Generalitat, 38 Centres de Promoció de Negocis del COPCA, 3 oficines del CIDEM, 5 oficines de l’ICIC, i ha reconegut 114 Comunitats Catalanes a l’Exterior L’ACCD actua de forma prioritària en 7 estats del Tercer Món, i com a mediadora en 5 conflictes a Colòmbia, Sàhara Occidental, Bòsnia i Hercegovina, Palestina i Timor Oriental Organismes dependents de la Generalitat arreu del món 2007 Les oficines del govern Les 8 oficines del govern de la Generalitat de Catalunya es…

Es tatuaven com els indis apatxes de les novelles d’aventures de l’època, d’on prové llur nom Com a tipus característic, l’apatxe s’incorporà a l’art, principalment al ballet , al music-hall i al cinema, tot conservant la indumentària, molt estilitzada, de l’època

Fou promogut per Aristide Briand, ministre francès d’afers estrangers, i Frank Billings Kellog, secretari d’estat dels EUA Aconseguí l’adhesió de gairebé tots els estats, fins i tot Itàlia, el Japó i Alemanya