Resultats de la cerca

Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002

S’inicià a Barcelona els anys quaranta El 1951 es proclamà campió de Catalunya d’aficionats en pes mosca Dos anys després es convertí en púgil professional i entrenà sota les ordres d’Antonio Blanch Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1957 i el 1958 Abandonà la boxa el 1965, després de perdre un combat contra Fred Galiana a Barcelona Un germà seu fou campió de Catalunya d’aficionats en la categoria de pes mitjà 1969 i formà part de la selecció catalana amateur

S’inicià al Club de Tennis Taula Balaguer i jugà al Club de Tennis Taula Ripollet, al CAI Santiago de Saragossa i de nou al CTT Balaguer, amb el qual ascendí a la divisió d’honor Guanyà el Campionat de Catalunya individual 2009 i de dobles 2008, 2009 També guanyà el Campionat de Catalunya universitari en categoria individual i per equips, i fou tercera en el Campionat d’Espanya universitari L'equip CTT Balaguer es proclamà campió de la superdivisió femenina 2016 quan n'era la capitana Des del 2001 presideix el CTT Balaguer

Membre del CN Sabadell, s’imposà en l’àmbit estatal des del 1975 fins al 1979 Fou campiona de Catalunya quatre vegades en 100 m i dues en 200 m i campiona d’Espanya, tres vegades en 100 m i dues en 200 m Baté quatre rècords de 100 m i tres de 200 m que foren millors marques, tant de Catalunya com d’Espanya Fou internacional en vint-i-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i els Campionats d’Europa 1977 i del Món 1978

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona Fou escollit millor esportista juvenil de Catalunya 1970 Aquell mateix any debutà amb la selecció espanyola i arribà a disputar 98 partits internacionals Guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82 i sis Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i en tres Copes del Món 1971, 1973, 1975, en la primera de les quals aconseguí la medalla d’argent

Membre de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa, del 1940 al 1946 fou ciclista amateur El 1949 fou nomenat vicepresident de la Penya El 1985, ja com a president, organitzà moltes proves, entre les quals destaquen els brevets  classificatoris per la París-Brest-París i els Campionats d’Espanya i d’Europa per a sords El 1988 rebé la placa de la Federació Catalana de Ciclisme El 1991 fou homenatjat per l’organització de la Volta a Catalunya i el 1993 fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fou instaurada pel FC Barcelona en memòria de Raimon Lozano Albreda, marxador del club La primera edició es disputà en un circuit urbà i a partir del 1995 es traslladà al parc de Joan Miró L’any 2008 no se celebrà, però tornà el 2009 com a seu del Campionat de Catalunya de les categories de base Els anys 1997 i 2007 fou l’escenari del Campionat de Catalunya de clubs En el seu palmarès apareixen marxadors com Manuel Alcalde, David Márquez, Dani Plaza, Mari Cruz Díaz, María Vasco i Eva Pérez

Juntament amb el seu germà Ramon, tingué una gran influència en els primers anys de l’automobilisme a Catalunya Amb ell creà els primers autocicles construïts a Catalunya, amb els quals obtingué diversos èxits a l’Autòdrom de Terramar, a Sitges El 1914 creà, també amb el seu germà, la marca David, activa fins als anys cinquanta Participà com a pilot en moltes curses i es distingí pels coneixements de mecànica El 1916 guanyà la primera cursa d’autocicles que es feia a Europa i que es disputà al circuit del Baix Penedès

Membre fundador de l’Arc Sant Celoni, s’inicià en el tir amb arc el 1986 i fou subcampió d’Espanya de recorregut de bosc amb arc recte 1989 Fou tercer al Campionat de Catalunya en sala 2003, 2009 i membre de la selecció catalana en l’enfrontament Catalunya-Llenguadoc 2003 És jutge de tir amb arc Aconseguí les estrelles FITA 1000, 1100 i 1200 i rebé el títol de Mestre Arquer de la Federació Espanyola de Tir amb Arc És responsable de l’escola de tir del seu club

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya CEC, entrà a la junta directiva l’any 1905 Presidí la Secció d’Esports de Muntanya a la segona dècada del segle XX, i durant el seu mandat impulsà les activitats que donaren origen als esports d’hivern a Catalunya i que culminaren amb la Gran Setmana de Ribes al febrer del 1912 amb les primeres proves internacionals Formà part dels primers esquiadors del CEC amb Josep Amat, Lluís Balcells, Jeroni Castelló, Santiago Creus, el comte de Llar, Enric Pízzala, Albert Santamaría i els germans Manuel i Ramon Tey