Resultats de la cerca

Filla de G Octavi i d’Àcia i germana d’August, contragué matrimoni, de primer amb G Claudi Marcel d’aquesta unió nasqué Marc Claudi Marcel i després amb Marc Antoni, el triumvir 40 aC Intentà d’evitar la ruptura entre aquest i el seu germà, però la situació esdevingué impossible i fou repudiada Molt estimada per les seves altes virtuts, un pòrtic davant el teatre de Marcel perpetuà el seu nom

Net de Gneu Octavi , fou cònsol el 87 aC juntament amb Luci Corneli Cinna Exponent dels conservadors i adversari de l’obra reformadora de Mari, es basà en la intervenció dels tribuns del seu partit Expulsà Cinna de la ciutat quan aquest prengué les armes i, havent fet elegir Merula per ocupar el seu lloc, es preparà per resistir Assetjat i blocat a Roma pels partidaris de Mari, hagué de capitular i fou assassinat

Successora del seu pare, Frederic IX , havia estat declarada hereva el 1953, quan fou abolida la llei sàlica Es casà el 1967, amb l’aristòcrata francès Henri de Laborde de Montpezat Talença, Gascunya 1934 – Fredensborg, Hovedstaden, 2018 de qui ha tingut dos fills, Frederic —príncep hereu— i Joaquim El 31 de desembre de 2023 anuncià la seva renúncia al tron, i fou succeïda pel seu primogènit, Frederic X , el 14 de gener de 2024

Germà i seguidor de Jofre de Bouillon a la primera croada 1096, s’emparà pel seu compte d’Edessa i fundà el comtat del mateix nom li fou oferta la successió del seu germà i fou proclamat rei de Jerusalem Conquerí Arsuz, Cesarea i, amb ajuda de flotes europees Acre 1104, Beirut 1110 i Sidó 1111 Aconseguí que la seva autoritat fos reconeguda pels estats cristians sorgits arran de la primera croada

D’origen rural, el 1918 començà a escriure El seu primer recull de novelles i narracions, Utnatzor ‘En el fosc congost’, 1927, tracta de la vida del seu poble amb un profund lirisme A Sev celery sermacany ‘Els sembradors dels camps negres’, 1933 descriu la guerra civil a Armènia Conreà la poesia satírica i féu estudis de literatura armènia Fou condemnat a mort, i després d’haver estat executat hom el rehabilità

Cada jugador, per torn, es trasllada al bàndol contrari i va collocant la mà sobre la de cada adversari En decidir-se per un, li dóna un cop a la mà i corre cap al seu bàndol mentre el qui ha estat colpejat l’empaita Si és agafat abans d’arribar al seu bàndol ha de restar al centre fins a ésser rescatat per un company Guanyà el bàndol que resta amb més jugadors

A partir de la fi del 1956, amb un nou equip de redacció format per Josep Benet, Ramon Bastardes i Max Cahner, fou bimensual, i des del gener del 1959, mensual, alhora que ampliava el seu camp a temes generals, especialment de cultura catalana A partir del número d’agost-setembre del 1959, dedicat a Carles Riba, tornà a restar reduïda al seu àmbit inicial, i l’equip de redacció passà a Serra d'Or

Posteriorment fou atorgat a Enric d’Aragó, fill illegítim de Ferran I de Nàpols Passà al seu fill, Lluís, que el renuncià el 1494, en esdevenir clergue, a favor del seu germà Carles El 1507 Gerace fou concedida a Gonzalo Fernández de Córdoba, i vers el 1552 el marquesat fou comprat pels ducs de Terranova El 1609 fou erigit en principat de Gerace a favor de Girolamo Oliva-Grimaldi, tercer duc de Terranova

Establert a Moldàvia, on donà diversos gospodars Jordi Duca mort el 1684, que pujà al tron el 1665, fou destituït 1666, restaurat pels turcs 1668, empresonat 1672, transferit a Valàquia 1674, restablert el 1678 i destronat pels polonesos 1683, i el seu fill Constantí Duca , que també fou gospodar 1693 i 1700-04, i que fou destituït pels turcs i restablert gràcies a les influències del seu sogre, el gospodar de Valàquia Constantí II Basarabi

Escrita al nord d’Aquitània a la fi del s XII, és la transposició d’una llegenda èpica anglonormanda, Beuve de Hanstone Beuve confia el seu fill Beton al joglar Daurel i és mort pel comte Gui Beton, quan és gran, venja el seu pare amb l’ajut de Daurel Hi són importants els elements novellescs i realistes Té un caràcter arcaic màgia i crueltat i, paradoxalment, implica una certa innovació social exaltació del plebeu