Resultats de la cerca

Flux metabòlic d’entrades i sortides a l’ecosistema urbà barceloní Encara que potser abusivament, ja que una ciutat no és un organisme, podem parlar de metabolisme urbà per expressar la consideració purament física de l’ús global de recursos materials i energètics pel sistema i l’exportació de productes manufacturats i residus sòlids, líquids i gasosos derivats de l’activitat urbana Eduard Clavero, amb dades de M Parés, G Pou i J Terradas Les ciutats poden ser considerades com un tipus peculiar d’ecosistema Com qualsevol ecosistema, en efecte, són constituïdes per conjunts d’organismes la…

Formació de socarrells, amb eixorba-rates negres Astragalus balearicus florits La morfologia en coixinet espinós és un tret adaptatiu de les plantes enfront del vent, factor ambiental de marcada transcendència a la costa i les muntanyes del nord de Mallorca Yves Hennechart La serra de Tramuntana 11, entre els principals espais naturals de Mallorca El costat nord-oest de l’illa de Mallorca és format per una espectacular serralada de 90 km de longitud, que en alguns indrets supera els 10 d’amplada El contrast entre aquesta regió muntanyosa i el pla és molt marcat, i la serra, visible de quasi…

Característiques generals Caràcters zoarials A i B i zoecials la resta en els briozous actuals i fòssils del Mesozoic i del Cenozoic A i B zoaris de ciclostomats C aspecte dels zoecis d’un queilostomat anasc C’ i C " talls lateral i transversal d’un zoeci D aspecte dels zoecis d’un queilostomat cribrimorf D’ i D " talls lateral i transversal d’un zoeci E aspecte dels zoecis d’un queilostomat ascòfor E’ i E " talls lateral i transversal d’un zoeci Maria Rieradevall, a partir de fonts diverses Els briozous constitueixen un dels grups més grans d’invertebrats aquàtics Es tracta d’organismes…

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Pau de Segúries, de petita extensió 8,66 km 2 , confronta al N amb Camprodon, a l’E i S amb la Vall de Bianya Garrotxa, i a l’W amb Sant Joan de les Abadesses El municipi es troba a la vall del Ter, al punt d’unió de la vall de Sant Joan, a la qual pertany, amb la Vall de Camprodon Allargat de N a S, el terreny és suau i relativament pla prop de la vall del Ter, especialment a la banda esquerra, on es localitzen els conreus Això fa que sigui aquí on es concentri el poblament humà Al sector NW s’alcen diversos contraforts de la Serra Cavallera…

Situació i presentació El municipi de Viladamat, d’11,73 km 2 , és situat a la plana alluvial de la dreta del Fluvià, pròxim a la costa El territori és accidentat a ponent pels turons, d’escassa elevació, que separen les valls del Fluvià i del Ter Puig Segalar, 179 m El terme és drenat, a més, per diverses rieres, torrents i sèquies afluents del Fluvià, com el Rec Madral, que es forma en part dintre el municipi, a ponent, vora el límit amb Ventalló, i el torrent del Balcar, a llevant, vora el límit amb l’Escala El municipi confronta al N i al NW amb Ventalló, al SW amb Garrigoles, al s amb la…

La geografia És la de més poca població absoluta, llevades la Baixa Ribagorça i la Vall d’Aran, amb la qual comparteix la llengua occitana Morfològicament, cal diferenciar-hi els Aspres, les valls i les Corberes A migdia, un muntanyam d’altitud mitjana 500-700 m és una prolongació dels Aspres pròpiament dits, del Rosselló i del Conflent És un massís hercinià, pelat a causa de les guerres, que reduïren els boscs a garrigues, travessat només per dos colls carreters el de Jau, a ponent del tuc Dormidor, i el de les Colomines 699 m, via directa de Sant Pau de Fenollet a Prada Les valls tendeixen…

En fou capdavanter el francès Émile Cohl, amb Fantasmagorie 1908, Anson Dyer a la Gran Bretanya i Victor Bergdhal a Suècia El 1915 el nord-americà Earl Hurd en perfeccionà la tècnica en utilitzar fulls transparents de celluloide, la qual cosa permetia de superposar imatges en moviment a fons fixos A partir del 1920 —a part els nord-americans Max i Dave Fleischer, autors de l’animació de Popeye i de Betty Boop, i de l’australià Pat Sullivan, pare artístic del gat Fèlix— sobresortí la figura de Walt Disney, el primer gran creador i industrialitzador del cinema de dibuixos Són obra seva les…

Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…

L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…