Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Mare de Déu del Tura (Olot)
Art romànic
Situació Aquest santuari es troba al bell mig del nucli de la Vila Vella d’Olot, vers el sector més llevantí de la població Història El santuari de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, té el seu origen en temps molt reculats Hom té notícia de la seva existència per un precepte del rei carolingi Carles el Calb, datat l’any 872, pel qual confirmà a precs de Recimir, abat del monestir de Sant Aniol d’Aguja, totes les possessions de l’esmentat cenobi, entre les quals es cita en el document, “ …in Basse, locum qui dicitur Olotis, cum antiqua ecclesia in honore Sanctae Mariae fundata ”…
rubiol de bosc
Micologia
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de barret blanc o groguenc, primerament glandiforme i després estès, amb làmines madures de color bru fosc, i de cama esvelta, amb anell, inflada a la base.
Es fa en boscs caducifolis És mengívol
pardal xarrec

Pardal xarrec
Lip Kee (cc-by-sa-2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14cm, que és de colors més vius que el pardal, amb el pili bru xocolata i una taca negra a la zona auricular, i no presenta dimorfisme sexual.
Habita a gairebé tota l’Europa continental i a Sicília És comú a la Catalunya continental
subraça pàmpida
Antropologia física
Variant de la raça ameríndia els representants de la qual són braquicèfals, de talla elevada, pell d’un groc bru i nas ample i molt sortint, que ocupava les planes del Chaco, les Pampes i la Patagònia, actualment gairebé extingida.
puput

Puput
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels upúpids, de 28 cm, que és de color bru rosat, té les ales i la cua ratllades de blanc i negre i cresta llarga erèctil en ventall amb les puntes negres.
El bec és llarg i prim, una mica corbat cap avall Habita a terres més o menys obertes d’Europa —llevat d’Escandinàvia— i d’Àsia —fins al NE de l’Índia—, i hiverna a l’Àfrica És comuna als Països Catalans
violer groc
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, llenyosa a la base, pelosa, de 20 a 80 cm d’alt, de fulles alternes lanceolades, de flors grogues, sovint tacades de bru, disposades en raïms, i de fruits en síliqua.
És una planta de jardí rústica, oriünda de la regió egea
washingtònia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres, de la família de les palmes, de fulles en forma de ventall, esfilagarsades i de pecíol espinós, que solen persistir en el tronc, de flors blanquinoses, arranjades en règim, i de fruits drupacis, oblongs i de color bru.
Són palmeres originàries del sud-oest dels EUA, i molt conreades als jardins de les regions càlides i temperades
bolet de soca zonat

Bolet de soca zonat
© 2001 California Academy of Sciences
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies, de barret pla, sense peu, més o menys semicircular (de 3 a 6 cm de diàmetre), vellutat, amb anells concèntrics de colors gris, bru, blavós, etc., de carn prima i coriàcia i porus blancs.
És un dels bolets de soca més comuns, sobre soques i branques mortes de planifolis, on sol formar grans conjunts imbricats
sumac
Botànica
Tecnologia
Arbust de la família de les anacardiàcies, d’1 a 3 m d’alt, perennifoli, de fulles imparipinnades, amb els folíols ovals i dentats, de flors blanquinoses, aplegades en tirsos, i de fruits drupacis, arrodonits, híspids i de color bru purpuri.
Es fa en llocs secs i calcaris de la regió mediterrània L’escorça i les fulles, riques en tanins fins al 35%, són emprades en blanqueria Hom n'obté també un extret emprat en l’adob de les pells més fines i per a mordentar els cuirs adobats al crom
raspinell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, que té les parts superiors de color bru amb estries ocràcies, el carpó rogenc, els flancs grisencs, el pit blanc, el ventre grisenc i celles blanquinoses.
El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina