Resultats de la cerca

Castell erigit prop de Talló, potser en el promontori on més endavant es fundà la vila de Bellver Es documenta des del final del segle XI fins a la primera meitat del segle XII, sempre sota l’alt domini dels comtes de Cerdanya La primera notícia sobre aquesta fortalesa la proporcionen dues convinences de contingut idèntic establertes els anys 1090 i 1091 entre Folc II, vescomte de Cardona i bisbe intrús d’Urgell, i el comte Guillem I de Cerdanya Ambdós acordaren que el primer cediria al segon en feu el castell de Cardona i que Guillem faria el mateix amb el castell i…

En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del segle XIX Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc l’han emprat damunt les vocals tancades En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona

L’església parroquial Sant Just pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell El lloc és esmentat ja el 839 als s XIV i XV és esmentat el castell de Valldan , pertanyent al comtat de Cardona Formà, al s XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer

A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI

Fou escolà de Montserrat 1824-32, deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell Organista a Cardona 1832, mestre de música a Berga, mestre de capella a Terrassa 1850 i, entre el 1857 i el 1865, a Montserrat, d’on passà a l’Amèrica del Sud L’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell

Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample Aquest fou conegut com a palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l’adquirí el 1799

Antoni de Peguera i d’Aimeric en fou nomenat coronel Es distingí en la defensa de Barcelona durant el setge de 1706, en la campanya d’Aragó i en les dues ocupacions de Madrid 1706 i 1710 Mort Antoni de Peguera l’any 1707, fou comandat per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla

Fill de Joan I i de Joana d’Aragó , el comtat passà a ell de fet a la mort del pare, encara que el rei Martí I no reconegué la successió Fou fet cavaller en ésser coronat aquest, a Saragossa Es casà amb Elfa de Cardona, filla del comte Hug II, de la qual no tingué descendència

Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que…

Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages i al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW i Torà a ponent A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en…