Resultats de la cerca

Estigué al servei del cardenal Ascanio Sforza i del rei Ferran II de Catalunya-Aragó, i passà més tard a les corts d’Urbino, Milà i Màntua La seva producció comprèn estrambots, èglogues i representacions teatrals, en les quals participava És considerat com el millor representant de la poesia cortesana de la segona meitat del segle XV

Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari La Verdad i organitzà el partit Acció Popular Fou diputat a les corts del 1933, secretari de la CEDA i ministre 1935 en governs de Lerroux i JChapaprieta, amb la cartera de treball Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil de 1936-39

Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals

Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València El 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència 1812, fet que provocà una crisi de govern

Llicenciat en filosofia 1845 i en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, on fou professor de lògica, traduí el Cours de philosophie de Gérusez al castellà 1847 i publicà La paz en el siglo XIX o teoría sobre el poder político y rehabilitación del poder moral en Europa 1851 Fou diputat a les corts constituents del 1854

S'especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea 1868 Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures Assolí el grau d’almirall Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar Maó 1814 — Palma, Mallorca 1880, que fou governador militar de Menorca i de Mallorca

D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” 1873 i 1875-78, i fou diputat a corts el 1893 La creixent expansió del blasquisme frenà la seva carrera pública Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat-Penat en 1910-12

Les Corts Valencianes reten homenatge a Guillem Agulló, el militant independentista de Maulets assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos Alt Millars per un grup de feixistes El president de la cambra, Enric Morera, pronuncia la frase que es va fer coneguda per a denunciar l’assassinat del jove i la impunitat dels assassins "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó"

Fill d’Albert de Quintana i Combis Es llicencià en dret i fou degà del Collegi d’Advocats de Girona Regidor i alcalde de la ciutat, després fou diputat provincial El seu germà Pompeu de Quintana Girona 1858 — fou advocat, visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial i a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí 1893 i 1896

Advocat Esdevingué el cap del partit liberal conservador a Catalunya i el representant típic del caciquisme Fou diputat a corts per Sant Sadurní i Granollers del 1877 al 1896 El 1897 fou nomenat senador vitalici a més, fou en diverses èpoques president de la Diputació de Barcelona La presència del catalanisme a partir del 1901 precipità la liquidació del seu partit, que dissolgué