Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Erich von Drygalsky
Geologia
Geofísic i explorador alemany.
Entre el 1891 i el 1893 efectuà expedicions científiques a Grenlàndia i descobrí la Terra de l’Emperador Guillem II Dirigí una expedició alemanya al pol sud 1901-03
Oria
Ciutat
Ciutat de la província de Brindisi, a la Pulla, Itàlia, situada a la península Salentina.
Bisbat catòlic Emmurallada i protegida per un castell, construït en 1227-33 per l’emperador Frederic II, fou plaça forta important en les guerres angevines de començament del s XVI
Mil·liaris de la Via Augusta i els seus ramals
Introducció Mapa de la situació dels milliaris del romà tardà trobats a Catalunya amb relació a la Via Augusta i les mansiones del seu recorregut informació extreta de M Mayer-I Rodà La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre , “Documents d’archéologie française”, 61 1997 “Voies romaines du Rhòne à l’Èbre via Domitia et, via Augusta”, figs 71-75 Els milliaris són fites de pedra que porten inscrita la distància en milles romanes 1 490 m entre el punt d’implantació i el punt de partida de la via, a més del nom de l’emperador romà sota el govern del qual es va construir o modificar la via Són…
reforma gregoriana
Cristianisme
Moviment de reforma de l’Església catòlica, als segles XI i XII, enfront de la decadència moral i institucional (relaxació moral o dels costums, simonia, politització dels càrrecs eclesiàstics, etc), originada al segle X per la desaparició de l’ordre establert pels carolingis.
Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels…
Guillem I de Nassau-Orange

Guillem I de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg-Katzenellnbogen.
Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange 1544 Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat 1555 i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya Sostingué els hugonots 1569, que l’ajudaren en la…
Servi Sulpici Galba s’uneix a la rebel·lió de Juli Víndex a la Gàl·lia
El dos d’abril Servi Sulpici Galba, governador de la Tarraconense, s’uneix a la rebellió de Juli Víndex a la Gàllia Amb el suïcidi de Neró, Galba és nomenat emperador
orde de la Corona de Ferro
Orde instituït per NapoleóI per al regne d’Itàlia (1805).
El 1816, quan l’emperador Francesc I d’Àustria recuperà els estats italians, la restablí al seu regne lombardovenecià i, més tard, fou incorporat als altres ordes de la Monarquia Austríaca
Hortènsia de Beauharnais
Història
Reina d’Holanda, filla del vescomte Alexandre de Beauharnais i de Josefina Tascher de la Pagerie, més tard muller de Napoleó I.
Aquest la casà 1802 amb el seu germà Lluís per adoptar llur successió, i el 1806 els nomenà reis d’Holanda Llur tercer fill esdevingué l’emperador Napoleó III de França
Agripina

Cap d’Agripina la Jove, marbre del segle I. dC.
© Fototeca.cat
Història
Filla de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, filla d’August, fou muller de Germànic i mare de Calígula i d’Agripina la Jove.
Enemiga de Tiberi, durant el seu regnat fou exiliada a l’illa Pandatària, on morí de fam Quan Calígula fou emperador, les seves cendres foren traslladades a Roma amb tot l’honor
Hans von Aachen
Pintura
Pintor manierista alemany.
Estudià a Florència i a Venècia i passà a treballar a Praga, on fou pintor de cambra de l’emperador Rodolf II Pintà temes mitològics i allegòrics i sobresortí en el retrat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina