Resultats de la cerca

La iniciativa s’encetà el 1996 amb la collaboració de les ciutats d’Alcoi, Benicàssim, Dénia, el Vendrell, Gandia, Granollers, Manacor, Palma, Reus, Tàrrega, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú i Vila-real, i amb la participació de les companyies La Dependent, Iguana Teatre i Ferran Madico El 1997 hi participaren els grups Moma Teatre, Zotal Teatre i Teatre De Què La consolidació d’aquesta iniciativa es refermà amb l’ampliació del circuit teatral que ja formen més de vint ciutats de les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i, des del 1999, Andorra Les companyies que feren…

Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa  1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural…

S’inicià als Maristes de Lleida, l’Antorxa de Lleida i la UE Lleida 1984-85 Fitxà pel RCD Espanyol 1985-89, i posteriorment jugà dues temporades al Granollers EB 1989-91, una al CAI de Saragossa 1991-92, tres a l’Unicaja de Màlaga 1992-95, dues al FC Barcelona 1995-97, dues al Caja San Fernando de Sevilla 1997-99, una al Cantabria Lobos de Santander 1999-2000 i tres al Lleida Bàsquet 2000-03, fins la seva retirada Guanyà dos títols de Lliga amb el FC Barcelona 1996, 1997, i la Lliga LEB 2001 i la Lliga Catalana amb el Lleida Bàsquet Fou internacional amb la selecció espanyola,…

Professional 1948-58, fou campió d’Espanya de carretera 1949, dels grans premis de Catalunya i Pascuas 1949 i de la Bicicleta Eibarresa 1954 A més de diverses victòries d’etapa, fou segon a la Volta a Catalunya 1950, tercer a la Vuelta a Espanya 1950 i subcampió 1949 i tercer 1954 del Campionat d’Espanya de muntanya Disputà sis vegades el Tour de França 1949-54, cinc vegades la Vuelta a Espanya entre el 1948 i el 1957 i tres edicions del Giro d’Itàlia 1955, 1956, 1957 Formà part de la Unió Esportiva de Sants – Alas Color 1948, Peugeot-Dunlop 1949, Académico 1950, Metropole-Hutchinson i Welter…

La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club Ciclista Granollers…

Començà entrenant Les Fonts de Terrassa de Rubí 1983-85, el qual ascendí a divisió d’honor Posteriorment dirigí el Marsol FS i, durant vuit temporades, entre el final dels anys vuitanta i el principi dels noranta, el Centelles Futbol Sala, amb el qual alternà la divisió d’honor i la divisió de plata Entrenà el FC Barcelona 1994-95, a divisió d’honor, i també el T2 Gràcia 1995-97, el FS Santa Eulàlia 1997-99, el FS Granollers 1999-2001 i el CFS La Garriga 2001-05, en altres categories Fou seleccionador català la temporada 1985-86, càrrec que recuperà l’any 2006, any que Catalunya…

Jugà a l’Atlético de Madrid i s’inicià com a entrenador amb la selecció espanyola femenina 1974-75 Entre el 1976 i el 1977 entrenà la secció femenina de la Penya Barcelonista Martorell, i entre el 1979 i el 1980, el Rancho de Castelldefels, únic equip català que militava a la primera divisió femenina, amb el qual guanyà la I Copa de la Reina 1980 Membre del cos tècnic de la selecció al final dels anys setanta, fou seleccionador espanyol 1980-84 Fou campió del món B i medalla d’or en el Mundial de Barcelona 1979, i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Posteriorment entrenà el Club…

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més representatius…

Als catorze anys inicià la formació a l’orde dels caputxins, i el 1959 s’ordenà sacerdot Consiliari de grups escoltes, matrimonials i altres, el 1966 participà en la Caputxinada al convent de Sarrià, on residia Doctorat a Roma amb la tesi La prensa según Arias-Salgado 1964, sobre la premsa durant el franquisme, fou professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament Des dels anys setanta treballà en collaboracions editorials Salvat Català , Gran Enciclopèdia Catalana , com a periodista i com a professor de català per al primer personal de la Generalitat Fou també cap de…

Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…