Resultats de la cerca

Cavaller i majordom del rei Martí l’Humà Germà de Francesc i de Jofré De jove fou conegut amb el nom de Pericó El 1396 fou enviat com a ambaixador al rei d’Anglaterra per la reina Maria de Luna, per tal de desfer una possible aliança dels súbdits francesos d’aquest monarca amb el comte de Foix, pretendent a la corona catalanoaragonesa però, fet presoner, fou lliurat al comte de Foix El 1397 dugué a terme una altra ambaixada a França

Fou impulsada per Josep Maria Batista Roca i Francesc Maspons Anglasell Hi collaboraren excursionistes com Lluís Estasen, Gonçal de Reparaz, Emili Jové o Francesc Pujol Pretenia agermanar el collectiu d’entitats excursionistes catalanes sense suprimir-ne els butlletins i se centrava en la formació de la joventut Tingué dificultats econòmiques i fou comprada per l’Editorial Montseny Entre el maig i el setembre del 1930 no publicà cap número, però tot i prosseguir a partir de llavors, desaparegué poc després

Valentine Rose Neuruppin 1736 — Berlín 1771, químic i farmacèutic, ideà un aliatge de plom, zinc i bismut El seu fill, Valentine Rose Berlín 1762 — 1807, anomenat el Jove , fou també farmacèutic descobrí el bicarbonat sòdic i la insulina i investigà els efectes de l’arsènic Un fill d’aquest, Heinrich Rose Berlín 1795 — 1864, químic, collaborà amb Berzelius i desenvolupà mètodes d’anàlisi qualitiva L’altre fill, Gustav Rose Berlín 1798 — 1973, mineralogista, estudià la cristallografia i el quars i classificà les roques

Fou educat segons les normes de la retòrica gàllica Compongué, de jove, dos panegírics un, per a Valentinià I, i l’altre, per al fill Fou procònsol d’Àfrica 373, senador 383, praefectus urbis 384 i cònsol 391 Com a defensor del paganisme, polemitzà enèrgicament amb sant Ambròs En resten cinc discursos, quaranta relationes oficials i deu llibres de cartes a l’estil de Plini, i edità Livi, en qui trobava l’autèntic sentit de l' auctoritas i del mos maiorum

Sabater, de molt jove collaborà a El Rayo 1912-14 i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914 A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí Fundà també Cultura Obrera 1919-24, que dirigí 1919-22

Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any

Vinculat de molt jove als cercles avantguardistes del seu país, viatjà a Alemanya, on conegué Brecht i Piscator, que influïren decisivament en la seva concepció del teatre El caràcter crític de les seves obres l’enfrontà amb el règim soviètic, que el féu empresonar i afusellar Cal esmentar Zeml’ja dybom ‘La terra s’alzina’, 1923, Protivogazy ‘Màscares de gas’, 1924 i Ryči Kitaj ‘Braola, Xina', 1926 Escriví també assaigs en els quals propugnà una literatura documental que reflectís acuradament les contradiccions socials

Estudià a la Universitat de Barcelona Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, més tard fou membre de la Jove Catalunya Cooperà a la fundació de la revista La Renaixença 1871 Fundà la revista L’Art del Pagès 1877 que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918 i que se separà aviat de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre per adoptar posicions més obertes El 1890 fundà la primera societat de préstec rural del Principat

Succeí el seu pare en els ducats d’Atenes i Neopàtria i en el marquesat de Randazzo 1348 sota la tutoria de Balasc d’Alagó, comte de Mistretta, el qual projectà una expedició a Atenes, que no tingué efecte 1349 Els catalans li demanaren la destitució del vicari general Ramon Bernat de Sarbou, problema que heretà, juntament amb la successió dels ducats, el rei Frederic III de Sicília Fou, com el seu pare, víctima de la pesta i morí probablement molt jove

De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaren d’assaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7 d’octubre de 1843 El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm