Resultats de la cerca
Es mostren 1426 resultats
Vladimir Ivanovič Dal’
Etnografia
Literatura
Escriptor, lexicògraf i etnògraf rus.
Compilà material lingüístic i folklòric i publicà reculls de contes, de proverbis i de cançons És autor del Diccionari de la gran llengua russa viva 1863-66, amb més de 200 000 mots
Grigorij Naumovič dukhraj
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic ucraïnès.
Integrat en la generació de la postguerra, dirigí els films Sorok pervyj ‘El quaranta-un’, 1957, Balada o soldate ‘La balada del soldat’, 1959, Cistoye nebo ‘Cel net’, 1961 i Zili byli ctarik co ctarukhoj ‘Hi havia un vell i una vella’, 1964
Mukhtar Omarkhanovi‘ Auezov
Història
Literatura
Escriptor i científic de Kazakhstan.
És autor de la novella Abaj 1942-47, premi de l’URSS 1949, continuada a Put Abaj ‘Camí d’Abai’, 1952-56, premi Lenin 1959, a través de la qual presenta un estudi detallat de la segona meitat del s XIX Féu estudis sobre història, literatura i folklore del Kazakhstan i el Kirguizistan
Ezras Asratovič Asratyan
Medicina
Neurofisiòleg armeni.
Fou deixeble de Pavlov, la teoria dels reflexos condicionats del qual perfeccionà Professor a l’institut mèdic de Taixkent 1941-43, dirigí posteriorment el laboratori de neurofisiologia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Els seus treballs se centraren en el sistema nerviós central i les connexions corticoviscerals Fisiologia del sistema nerviós central 1953, Funcionament i regulació del cervell 1963 i Assaig sobre les activitats nervioses superiors 1977 són algunes de les seves publicacions
Nikolaj Nikolajevič Asejev
Literatura
Poeta rus.
El seu primer recull Nočnaja flejta ‘La flauta nocturna’, 1914 portava influències simbolistes però ja havia pres contacte amb grups futuristes i, amic de Majakovskij 1913, la seva poesia prengué aviat caràcter social Participà en la guerra civil, i amb Bomba 1921, Stal’noj solovej ‘El rossinyol d’acer’, 1922 i Budjonyij 1922 s’assenyalà com a poeta revolucionari El 1923 participà en el grup Lef Front Esquerrà de les Arts, dirigit per Majakovskij El seu estil es féu senzill i clar amb Sverdlovskaja burja ‘La tempesta de Sverdlovsk’, 1924, Sinije gusary ‘Els hússars blaus’, 1926 i Černyševskij…
Pere Ardiaca i Martí

Pere Ardiaca
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Fill de camperols, ingressà al seminari de la Seu d’Urgell, però en sortí sense acabar els estudis i emigrà a França Retornà el 1932 i s’establí a Balaguer, on creà una secció del Partit Comunista de Catalunya, mentre es guanyava la vida com a pintor de parets Passà posteriorment a Barcelona i fou un dels impulsors de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya 1936 ocupà càrrecs directius del nou partit i del seu òrgan, el diari Treball Actiu collaborador, durant el seu exili a França i Cuba a partir del 1939, de la premsa catalana d’Amèrica i Europa, el 1961 fou el primer…
Sergej Petrovič Antonov
Literatura
Contista rus.
Començà la seva obra el 1944, i des d’aleshores, amb un estil proper a la tradició de Čekhov, abordà temes socials a través d’una fórmula gairebé sempre lírica Destaquen Vesna ‘Primavera’, 1950, Po dorogam idut mašini ‘Els cotxes van pels camins’, 1951, Delo bylo v Penkovo ‘Succeí a Penkovo’, 1956, Razorvannyj rubl ' ‘El ruble esquinçat’, 1966 i Trudnyj den ‘Dia atrafegat’, 1978
Pavel Grigor’jevič Antokol’skij
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg rus.
Partidari de la revolució des del primer moment i membre del partit comunista des del 1943, publicà el primer llibre de poesies l’any 1922 Les seves obres — Kommuna ‘La Commune’, 1931, François Villon 1934, Syn ‘El fill’, 1943, etc — descriuen la realitat soviètica i glorifiquen èpicament els herois del poble La seva obra principal com a dramaturg, Škalov, glossa la vida de l’as de l’aviació soviètica
Consell d’Assistència Econòmica Mútua
Economia
Organisme, més conegut pel nom de COMECON, format a Moscou el gener de 1949 per Bulgària, Hongria, Polònia, Romania, Txecoslovàquia i l’URSS.
Albània s’hi adherí poc temps després, i la RD Alemanya a la fi del 1950 Mongòlia hi fou admesa com a membre el 1962, i Cuba i Vietnam ho foren el 1972 Iugoslàvia posseí l’estatut de membre associat des del 1964 Albània es retirà de l’organització l’any 1961 La finalitat del COMECON era d’intercanviar experiències econòmiques, fornir ajuda tècnica i proporcionar assistència mútua matèries primeres, aliments, maquinària, etc entre els seus membres En una primera etapa fins el 1955, l’èmfasi se centrà en un increment dels intercanvis comercials després, els acords anuals foren substituïts per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina