Resultats de la cerca

Fou professor a l’École Polytechnique 1856-96 i secretari perpetu de l’Académie des Sciences 1874 Estudià temes de geometria, d’aritmètica i mecànica Hom anomena conjectura de Bertrand l’afirmació que entre un nombre ng 1 i el seu doble 2 n hi ha sempre, com a mínim, un nombre primer

De família jueva, fou descobert per André Antoine, fundador del Théâtre Libre, el qual li estrenà Le marché 1900, Le retour 1902 i Le bercail 1904 El seu teatre, que aconseguí una gran anomenada amb La rafale 1905, Le voleur 1906, Samson 1907, etc, és naturalista, i resolt amb un gran domini de la tècnica, bé que l’estudi psicològic dels caràcters no hi fou aconseguit fins a Le secret 1913 Posteriorment estrenà amb un gran èxit Judith 1922, Elvire 1939, La soif 1950, etc

Influí sensiblement sobre l’escena francesa Amb un estil elegant i sofisticat, féu les decoracions i dissenyà el vestuari per a muntatges escènics i per a films de Cocteau La belle et la bête, 1946 Illustrà nombrosos llibres, i conreà també el retrat

Es trobava a la misèria quan inicià la composició de cançons escrites sobre tonades populars, que després anà aplegant en reculls Chansons, 1816-31 Plenes d’agilitat, però sovint massa fàcils, derivaren cap a una sàtira política contrària a la monarquia de la Restauració i favorable als Bonaparte Obtingué una gran popularitat i la consideració dels grans escriptors romàntics

Contragué matrimoni amb Molière, pertangué a la seva companyia i sobresortí en els papers de soubrette Interpretà nombrosos personatges, tant còmics com dramàtics

Succeí el seu pare Antoine-César Becquerel a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, on es dedicà a l’estudi de la llum El 1842 mostrà la unitat de l’espectre solar i el fotografià per primera vegada A partir del 1857 realitzà treballs sobre la fosforescència i les radiacions infraroges Publicà els resultats dels seus treballs a La lumière, ses causes et ses effets 1869

Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà

Els seus temes es mouen entorn de la solidaritat i l’amistat entre els homes, i de la lluita amb un món advers Les seves obres més importants són Goupi Mains-Rouges 1943, Antoine et Antoinette 1947, Rendez-vous de Juillet 1949, Casque d’or 1952, Touchez pas au Grisbi 1954 i Le trou 1960

Nascuda dins la burgesia mitjana, aviat se sostragué a l’ambient familiar per viure amb independència Es llicencià en filosofia a la Sorbona 1929, on trobà Jean-Paul Sartre, amb el qual compartí la vida i el qual influí molt en les seves actituds i el seu pensament El 1943 s’inicià com a escriptora amb la novella L’invitée, seguida de Le sang des autres 1944, Les belles images 1966, La femme rompue 1967, etc A Les mandarins 1954, premi Goncourt, reflecteix les lluites de l’intellectual francès davant la realitat de la postguerra europea, i, com a la resta de la seva novellística, intenta de…

Fou mestre tapisser reial i de Lluís d’Anjou, per a qui féu la gran sèrie de la tapisseria de l'Apocalipsi del castell d’Angers