Resultats de la cerca

Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble deJoan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi deSant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es…

El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir deSantJoandelesAbadesses Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de la Ral, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425 L’església de Santa Maria de la Gràcia 1388 fou refeta el 1609 és sufragània de la …

Els drets que hi tingué el monestir deSantJoandelesAbadesses foren cedits, al segle XI, a la mitra de Vic

Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un colleccionista basc

Anà a Barcelona i estudià Belles Arts i Ciències a Llotja Assolí el títol d’arquitecte per l’Academia de San Fernando 1833 Es doctorà després en ciències exactes i fou catedràtic i director de l’institut de Barcelona En qualitat de delegat regi visità l’exposició internacional de Londres del 1851 És autor dels projectes del ferrocarril de Barcelona a Girona i a SantJoandelesAbadesses Arquitecte municipal de Sabadell, fou l’autor del…

El seu territori fou adquirit pel monestir deSantJoandelesAbadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia deSantJoan, radicada al mas Anglada del Sanarús

Campdevànol Sant Cristòfol, la Vella, de Campdevànol Sant Llorenç de Campdevànol Sant Quintí de Puig-rodon Sant Martí d’Armàncies Sant Grau Sant Pere d’Auira Campelles Sant Martí de Campelles Camprodon Sant Pere de Camprodon Santa Maria de Camprodon Sant Nicolau del Castell Sant Miquel de Cavallera Sant Cristòfol de Creixenturri Sant…

Originàriament coordinava els llibres litúrgics per a llur ús diari, i més tard es transformà en manual deles obligacions dels rectors i els clergues processons, confraries, aniversaris, etc Pur directori oficial, aviat hom hi intercalà la relació d’usos particulars de cada església Les consuetes no s’adaptaven a cap forma fixa ni eren tampoc prescrites pels cànons Als Països Catalans, les anteriors al concili de Trento del segle XII al XVI són escrites en llatí se'n conserven més de 30 fragments,…

L’església parroquial deSant Valentí fou consagrada el 1168 és un notable exemplar romànic El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir deSantJoandelesAbadesses Al segle XVII era lloc reial