Resultats de la cerca

Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut del Teatre El…

Extrem dret, fou jugador del RCD Espanyol durant tres temporades 1932-35, però jugà tan sols sis partits El 1935 fitxà pel València Acabada la Guerra Civil, formà part de l’equip Recuperación de Levante i després es reincorporà al València, on jugà dues temporades més 1939-41 Després jugà al Màlaga 1941-44 i retornà a la primera divisió amb el Múrcia, on disputà tres temporades fins el 1947 Posteriorment jugà a l’UE Sants 1947-48, el Viladecans 1948-49, el Gavà 1949-50, el Santboià 1950-51 i, de nou, el Viladecans 1951-52, on es retirà Fou campió de Catalunya 1933 i al juny del…

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la  Vida del gloriós S Segimon  Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans…

Interior i mig, començà al FC Internacional i la temporada 1922-23 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Fou l’autor del primer gol marcat al camp de Sarrià 1923 A continuació jugà tres temporades a la Unió Esportiva de Sants 1923-26 i una amb el Futbol Club Barcelona 1926-27, amb el qual disputà 16 partits, marcà 5 gols i guanyà el Campionat de Catalunya Posteriorment passà pel Terrassa Futbol Club 1927-29, de nou per l’Espanyol 1929-30 i, per acabar, per l’Oviedo 1930-31, on feu d’entrenador dues temporades 1931-33 i aconseguí l’ascens a primera divisió Jugà dues vegades amb…

Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i…

S’inicià als Maristes de Sants, passà al Futbol Club Barcelona a 17 anys Amb el Barça debutà a la màxima categoria i hi jugà fins als 20 anys Després jugà al Club Patí Vic 1956-57, l’Arrahona de Sabadell 1957-60, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1959, el Reial Club Deportiu Espanyol 1960-62, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1961 i dos d’Espanya 1961, 1962, el Mercantil d’Igualada 1962-63, el Club Patí Calafell 1963-65, el Cerdanyola Club d’Hoquei 1965-67, l’Arenys de Munt 1967-69 i el Mataró 1969-71 Disputà 53 partits amb la selecció espanyola, i guanyà una…

Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al FIDES Entre…

Els còdexs musicals llatins hi apliquen unes melodies particulars, especialment riques en els repertoris hispànics

Objecte litúrgic és venerada, encensada, portada processionalment durant les celebracions, és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental L’art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia Constantinoble fou el centre més important d’art iconogràfic fins el 1453 després, la importància passà a d’altres escoles, com la de Creta i, fora de Grècia, la de Venècia i l’italobizantina Pel que fa a les icones en territori eslau, es destaquen les escoles de Kíev i de Novgorod, les més antigues, seguides per les de Suzdal, Pskov,…