Resultats de la cerca

Monjo 1091 i abat 1122 de Saint-Denis, fou conseller de Lluís VI i Lluís VII de França i regent del regne durant la segona croada 1147-49 Morí mentre preparava una expedició a Terra Santa És autor de dos panegírics reials Vita Ludovici sexti i Vita Ludovici septimi , d’unes memòries Liber de rebus in administratione sua gestis i d’unes cartes, valuosos testimonis del seu temps

Prevere 1827, el 1833 fundà amb cinc companys de sacerdoci el monestir de Solesmes , d’on fou abat 1837 Influí en el neobenedictinisme, sobretot en la congregació de Beuron El seu esforç, no mancat d’un cert Romanticisme, per restaurar i fer reviure la litúrgia romana, el fan l’iniciador del moviment litúrgic De les seves obres cal esmentar Institutions liturgiques 1840-51 i L’Année liturgique 1841-66

Monjo de Sant Pere de Galligants, professà a Sant Pau del Camp Barcelona el 1686 Nomenat abat de Sant Esteve de Banyoles 1703 per Felip V, li foren confiscades les rendes de l’abadia 1706 pels partidaris del rei arxiduc Carles III, i hagué d’emigrar a Itàlia Acabada la guerra de Successió, tornà a Catalunya i féu restaurar el seu monestir, que regí fins a la mort

Situació Vista interior dels dos absis, sota una gran balma, que formen la capçalera de l’església d’aquest petit cenobi ECSA - JA Adell Aspecte que ofereixen les diferents estances d’aquest antic monestir, edificat totalment sota una gran balma ECSA - JA Adell Les ruïnes del monestir de Sant Pere de les Maleses es troben dins una balma, a la part alta del barranc de Sant Pere, afluent per la dreta del riu Noguera Pallaresa, en ple congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG373832 L’accés és molt difícil Hi ha dos camins, un que surt d’un revolt de la carretera de la Pobla de Segur a…

Situada a les vores del Steinbach, tributari del llac de Constança, té indústria tèxtil, que fou cèlebre ja a l’edat mitjana La ciutat sorgí segle X a l’entorn del monestir de Sankt Gallen , fundat al començament del segle VII i que fou el centre principal de la cultura de l’Alemanya del segle VIII al XI Adoptà la regla benedictina 747 per voluntat de Pipí En la seva escola ensenyaren mestres cèlebres el cant litúrgic hi fou conreat per obra, sobretot, de Notker Bàlbul Sostret a la jurisdicció eclesiàstica de Constança 818 i protegit pels Otons, passà a les mans de Frederic I Barba-roja 1180…

El primer esment de la vall de Spot data del 1066, en el document de convinença entre els comtes Artau I i Ramon V Posteriorment, l’any 1094 Artau II rebé de Ramon V la vall d’Espot Anteriorment, però, l’any 1082, el comte Artau I donà al monestir de Gerri un capmàs a Espot Possiblement aquest mas és el mateix que l’any 1203 l’abat Hug de Gerri cedí a Ramon de Castellvell i al seu germà, que apareix com a possessió de la cambreria de Gerri, vers l’any 1338, i que el 1344 l’abat de Gerri arrendava al prior L’any 1304, Bernat de Comenge, germà del comte Arnau Roger I,…

El lloc de Vilanova era situat al pla de Corts, i actualment ha desaparegut totalment, encara que l’any 1860 el topònim designava una simple casa Les primeres notícies del lloc de Vilanova daten d’abans de l’any 1070, en què en la convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau sobre l’establiment del castell de Peramea, s’hi inclou el delme dels homes de Vilanova El 1121, el lloc de Vilanova apareix com a límit del castell de Peramea L’any 1137, els comtes Artau III i Agnès restitueixen al monestir de Gerri la parròquia de Peramea, amb les seves viles, entre les quals hi ha…

Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església…

Aquest castell completament desaparegut, era situat al poble de Sant Vicenç de Calders, ara del terme del Vendrell, a la part més enlairada Moltes de les cases del poble són bastides amb les pedres del castell, el qual es degué arruïnar completament al principi del segle XVIII El terme de Sant Vicenç de Calders fou domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des del primer moment de la repoblació d’aquest territori al segle X El castell de Sant Vicenç de Calders, diferent del castell de Calders, no apareix documentat fins al segle XI El 1047 l’abat de Sant Cugat va establir unes…

No queda cap resta d’aquest castell, el qual a mitjan segle XIII es devia abandonar Se suposa que era situat sobre un dels turons propers a l’actual estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders El territori de Calders va ser possessió del monestir de Sant Cugat segurament des del final del segle X El topònim és conegut des de l’any 977, data en què s’esmenta el lloc de Calders en la venda del castell de Castellet El castell de Calders surt documentat el 1011 El domini del terme va ser causa de nombrosos plets amb la família Santmartí, especialment en relació als estanys Finalment el 1016…