El primer esment de la vall de Spot data del 1066, en el document de convinença entre els comtes Artau I i Ramon V. Posteriorment, l’any 1094 Artau II rebé de Ramon V la vall d’Espot. Anteriorment, però, l’any 1082, el comte Artau I donà al monestir de Gerri un capmàs a Espot. Possiblement aquest mas és el mateix que l’any 1203 l’abat Hug de Gerri cedí a Ramon de Castellvell i al seu germà, que apareix com a possessió de la cambreria de Gerri, vers l’any 1338, i que el 1344 l’abat de Gerri arrendava al prior. L’any 1304, Bernat de Comenge, germà del comte Arnau Roger I, va fer testament assegurant les seves deixes sobre les rendes que rebia a la vila d’Obach, situada a la vall d’Espot.
La parròquia d’Espot apareix esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com una de les parròquies de la Vall d’Àneu. A partir d’aquí no hi ha notícies específiques de l’època alt-medieval sobre l’església parroquial d’Espot, que era integrada dins l’organització eclesiàstica del deganat de la Vall d’Àneu. En el llibre de visites pastorals del 1574, dins de l’oficialat de la vall d’Àneu, Espot i Coma de Berrós, s’inclou la parròquia d‘“Spot Sotan y Obago”. L’any 1553, Santa Llogaia tenia quatre conrectories, que eren vuit els anys 1566 i 1723, i es reduïen a cinc en el pla del 1781 i a dos l’any 1821. Actualment depèn de la parròquia d’Esterri d’Àneu.