Resultats de la cerca

Fill de l’enginyer de camins Xavier de Salas i de Milans Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i en dret a Salamanca i es doctorà el 1930 en història a Madrid, on fou deixeble d’Elies Tormo Amplià estudis a Viena i a Berlín Professor auxiliar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona des del 1931, en esclatar la Guerra Civil Espanyola fugí a la zona franquista i fou secretari de Dionisio Ridruejo en el secretariat dels Servicios de Propaganda a Burgos 1937 on, amb Josep Maria Fontana fundà la revista Destino Comissari delegat de la Dirección General de Bellas…

Es llicencià a Harvard amb una tesi sobre Gil de Siloé L’any 1939 dedicà un estudi a Guillem Sagrera Interessat per l’art hispànic i de l’Amèrica Llatina, publicà Colonial Architecture and Sculpture in Perú 1949 Els seus estudis sobre Alonso Cano 1955 i El Greco i la seva escola 1962 constitueixen el nucli central de la seva producció Els darrers anys de la seva vida estudià l’obra de Ticià 1969-75 Fou professor a la Universitat de Michigan, on interessà molts dels seus deixebles per l’art hispànic i el barroc italià

Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’…

Fou professor d’història de l’art a la Columbia University, EUA, on dirigí el Catalan Archive of Art and Architecture, actiu centre d’estudis sobre l’art català modern President d’Amics de Gaudí, als EUA S'especialitzà en arquitectura moderna i en art hispànic Publicà Antoni Gaudí 1960, en anglès, Arturo Soria y la Ciudad Lineal 1968, nombrosos estudis sobre Gaudí, entre els quals cal destacar The Designs and Drawings of AGaudí juntament amb JBassegoda, 1983, i sobre la volta catalana i la seva aplicació als EUA per Rafael Guastavino

Doctora en història de l’art i llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Formada amb l’historiador de l’art Harald Szeemann, des del 1983 ha estat comissària de nombroses exposicions, tant sobre artistes o tendències de l’art català, com internacionals, entre les quals “Idees i actituds Entorn de l’art conceptual a Catalunya, 1964-1980” 1992, “Joseph Beuys Manresa Hbf” 1994, “Agnus dei L’art romànic i els artistes del segle XX” 1996, “Dalí Afinitats electives” 2004, “Man Ray, llums i…

Format a Llotja, Barcelona, com a pintor Participà en la primera onada avantguardista catalana i promogué, amb Rafael Barradas, el vibracionisme , el 1920 Fundà i dirigí la revista Parthenon , i collaborà en els diaris barcelonins Las Noticias i La Vanguardia i en el madrileny El Imparcial Amb Claudi Mimó i Blasco fundà una efímera Associació de Pintors i Escultors de Barcelona 1928 A la postguerra promogué els Cicles Experimentals d’Art Nou 1948 i regí galeries d’art, a les quals incorporà les noves tendències Collaborador assidu d' El Correo Catalán , són especialment destacables les seves…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, fou professor a les escoles d’arquitectura de València 1962-72 i Portsmouth 1972-84, i professor invitat a les de Barcelona 1977-80, Londres 1977-81 i Caracas 1979-80 Feu crítica d’art a Suma y Sigue  1963-67 i Gorg  1969-72 És autor dels assaigs  Equipo Crónica 1972 i Nacimiento y desintegración del cubismo Apollinaire y Picasso 2001, i collaborà en diversos volums collectius sobre arquitectura i teoria dels signes Deixà inacabat un catàleg raonat en set volums de l’obra de l’escultor Juli González L’any 1984 ocupà el càrrec de director general de…

Establert a París ~1890, féu amistat amb Alfred Jarry i s’introduí en el món del comerç d’obres d’art La seva influència en l’evolució de la història de l’art contemporani fou essencial Obrí la seva galeria el 1893 Organitzà una important exposició de Cézanne 1895, comprà obres de Van Gogh 1900 i féu un contracte amb Gauguin 1900, que permeté a aquest de pintar sense preocupacions econòmiques Organitzà la primera exposició a París de Picasso 1901 i la primera absoluta de Matisse 1904 Promogué Bonnard, Redon, Derain i Vlaminck i influí directament en l’orientació de…

Professor de teoria de l’art a la facultat de belles arts de la Universitat de Conca Comissari d’exposicions, en destaquen “Iluminaciones profanas” “La tarea del arte”, a Arteleku, Sant Sebastià, 1993 “Los últimos días”, a les Sales del Arenal de Sevilla, 1992 “Anys 90 Distància zero”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, 1994, i “El punto ciego Arte español de los años 90”, al Kunstraum d’Innsbruck, 1998-99 Fou un dels fundadors de la revista Arena i dirigí  Acción Paralela des del 1995 També fou el responsable del projecte “Aleph” a internet i especialista en…

A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística Kunstwollen , la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats Escriví Stilfragen ‘Qüestions d’estil’, 1893,…