Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
San José
Ciutat
Capital de Costa Rica i de la província homònima.
Situada a 1 160 m alt a la Meseta Central, entre els rius Torres i María Aguilar Protegida per la barrera que formen al NE els alts volcans, té un clima privilegiat És el primer nucli comercial i industrial del país maquinària agrícola, foneries, calçats, productes químics, materials per a la construcció i productes derivats de l’agricultura Important producció de cafè Ha tingut un creixement desmesurat a causa de la forta immigració Comunica amb Limón, a l’Atlàntic, per mitjà d’un ferrocarril Carretera Panamericana Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad de Costa…
Nova Orleans
Ciutat
Ciutat de l’estat de Louisiana, EUA.
Situada al delta del Mississipí, s’estén per la riba esquerra del riu i cap al llac Pontchartrain, a l’interior Ciutat moderna, té, al centre, l’originari establiment francès, el Vieux Carré Convertida en un gran centre comercial i un nucli industrial, el port és dels més importants dels EUA exporta cereals, cotó i petroli És un gran mercat del cotó Les indústries més representatives són les tèxtils, les alimentàries sucre, les químiques, les refineries de petroli i les construccions navals i aeronàutiques Nus de comunicacions Fundada en 1717-18 per la Companyia de les Índies Occidentals de…
Bolívar
Divisió administrativa
Estat federat de Veneçuela.
La capital és Ciudad Bolívar És ocupat en gran part pel massís oriental de la Guaiana, que assoleix en aquest indret les màximes altituds Yumari, 2 260 m Roraima, 2 810 m, excepció feta de la regió més septentrional, que forma part de les planes de l’Orinoco La conca hidrogràfica principal és la del riu Orinoco i els seus afluents Caura i Caroní, i la del riu Cuyuni, que desemboca a l’Atlàntic El clima és tropical, en part modificat per l’altitud, amb pluges abundants uns 1 500 mm de maig a octubre L’economia és basada principalment en la mineria manganès i sobretot ferro a Cerro Bolívar i a…
vall de Baztan
Comarca del N de la comunitat autònoma de Navarra, al País Basc.
És una vall transversal pirinenca de relleu suau, regada pel curs alt del riu Bidasoa Situada al vessant atlàntic dels Pirineus, té un clima oceànic molt humit temperatura mitjana anual de 13°C i 1 500 mm de pluja anual, que dóna lloc a una gran extensió de praderies i boscs de faigs, castanyers i roures de propietat comunal La població és disseminada, i es reparteix en quinze pobles Almandoz, Aniz, Ariskum —de molta anomenada perquè hi viuen els cagots cagot—, Arraiotz, Amaiur, Azpilkueta, Berroeta, Ziga, Eluete, Errazu, Garzain, Irurita, Lekarotz, Oronoz-Mugaire i Elizondo L’agricultura…
Josep Oliu i Creus
Economia
Banquer.
Fill del director del Banc Sabadell Joan Oliu i Pich , es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona 1982 Fou director d’estudis i estratègia 1983-84 i director de planificació de l' Instituto Nacional de Industria 1984-86, abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’estratègia de creixement i…
Jerzy Buzek

Jerzy Buzek
© Parlament Europeu
Política
Polític polonès.
Llicenciat en enginyeria química per la Universitat Tecnològica de Silèsia 1963, després d’ampliar estudis a Cambridge 1972 fou professor en diverses universitats i feu recerca a l’Institut de l’Acadèmia de Ciències de Polònia a Gliwice Fou representant del seu país al Programa sobre els efectes dels gasos d’efecte d’hivernacle de l’ Agència Internacional de l’Energia 1992-97, i participà en altres iniciatives sobre energia i protecció del medi ambient Del 2002 al 2004 fou vicerector de la Universitat Polònia de Częstochowa, on fundà una escola de diplomàcia El 1980 inicià les activitats…
lligabosc

Lligabosc mediterrani
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre El lligabosc…
Steve Fossett
Aeronàutica
Aviador nord-americà.
El 1966 es graduà a la Universitat de Stanford, i treballà com a consultor financer i agent de borsa, activitats amb les quals esdevingué multimilionari, i parallelament es dedicà a l’aeronàutica el 1995 fou el primer a creuar sola l’oceà Pacífic en globus aerostàtic i el 2002 a donar la volta al món en globus, en solitari i sense escales el 2004, la volta al món sense escales en el catamarà Cheyenne, i el 2005, la volta al món en solitari en aeroplà i sense escales El 2006 baté el rècord del vol sense escales més llarg de la història a bord del Virgin Atlantic Global Flyer, que…
calamars

Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…
Carles III de França
Història
Rei dels francs (893-923).
Fill pòstum de Lluís el Tartamut Coronat 893 en oposició al rei no carolingi Odó, es veié obligat pel seu rival a refugiar-se a Alemanya, però finalment Odó hagué de pactar un repartiment sota la senyoria de Carles 896 mentre aquest es reservava el govern directe del territori entre el Sena i el Rin, Odó ho feia amb el territori comprès entre el Sena, l’Atlàntic i els Pirineus, inclosos els comtats catalans Mort Odó 898, Carles restà rei únic i fou coronat novament El 911, pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia al cap normand Rolló i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina