Resultats de la cerca

Habita al centre i al N d’Europa i és poc abundant i migratori als Països Catalans

Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…

En condicions òptimes l’avet de Douglas arriba a tenir fins a 100 m d’alçària, amb un tronc de 12 m de circumferència Es fa en extenses zones de l’oest nord-americà És plantat sovint a les terres humides d’Europa com a arbre forestal

Els argalís són àgils i veloços viuen aïllats o en grups poc nombrosos, a les zones muntanyoses de l’Àsia central Altai, Tibet, Sibèria, a partir dels 1 000 m d’altitud La seva carn és apreciada

La darrera etapa del gòtic a Catalunya es va haver de moure en un escenari prou dificultós per a poder plantejar grans obres i desplegar amb força creativa una activitat intensa, tal com havia succeït en temps anteriors al quatre-cents i a la primera meitat d’aquesta centúria La darreria del segle XV i tot el XVI van ser temps convulsos, de crisi econòmica i d’epidèmies freqüents i, sobretot, de declivi arran de la guerra civil catalana 1462-72, especialment cruenta a les terres de Lleida Com ha remarcat Cirici, “el XVI fou, per als Països Catalans, un temps trist…

Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…

Habita sobre fons rocallosos, d’1 a 50 m de profunditat, on fa estralls entre els molluscs i constitueix una veritable plaga per als bancs d’ostres i els cultius de musclos

Creix en boscs, al voltant de soques i rabasses, formant flotes És comestible, però de qualitat mitjana

Habita en platges fangoses i estuaris, tot i que freqüenta l’interior en migrar nia en maresmes, prats i dunes D’àmplia distribució centre i nord d’Europa, arriba fins a la Mediterrània Balcans, i els individus no reproductors són localitzats, als Països Catalans, a l’illa de Buda i en altres zones d’aiguamolls

Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…