Resultats de la cerca
Es mostren 11550 resultats
Ferran Casas-Mercader
Literatura catalana
Dret
Poeta i jurista.
La seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota 1957, Sonets d’Itàlia 1959 i Pont i crepuscle 1966 cap a un cert realisme a Nuri 1967 Publicà el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas 1948
,
Joan Kaisser i Guasch
Música
Músic.
Estudià amb Felip Pedrell, i és autor, entre altres obres, d’una Rapsòdia catalana , sobre temes tradicionals, d’una Fantasia per a piano, d’una Serenata , per a oboè i instruments de corda, d’obres corals i de cançons Fou també crític musical
Oleguer Huguet i Ferré
Literatura catalana
Poeta.
Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber
,
Magí Guimerà
Escultura
Escultor.
Documentat del 1686 al 1735 Féu, amb SPere Arnau i Francesc Grau, el retaule de la confraria dels pagesos de Valls 1691-93, mentre feia també el de la dels corders 1692 Treballà a Poblet 1692 Fou autor del primer projecte per a l’església de la Mare de Déu del Lledó del convent de caputxins de Valls 1720
Josep Güell i Mercader

Josep Güell i Mercader
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Periodista, prosista, crític literari, poeta i polític.
Intellectual de tendència republicana federal, desenvolupà una intensa activitat en la premsa catalana, espanyola i llatinoamericana, combinada amb la militància política i una producció assagística i memorialística centrada en el republicanisme, el laïcisme, el regionalisme i la vida cultural reusenca El 1859 fundà a Reus el Centro de Lectura, on exercí diversos càrrecs, i en fou redactor dels òrgans de difusió, entre els quals El Eco del Centro de Lectura i l’ Álbum de Euterpe , editat per la societat coral filial El 1860 fundà el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l’ Álbum de Euterpe ,…
, ,
Josep Maria Illa i Monné
Literatura catalana
Narrador.
Formà part del collectiu Ofèlia Dracs , amb la qual obtingué el premi Sonrisa Vertical 1979 També collaborà en la revista Cultura , de Valls En novella publicà CQDX Crida a tothom 1981, finalista del premi Joaquim Ruyra 1979, En pijama no si us plau 1986, premi L’Odissea 1986, Vuit dies a Reduant juvenil, 1987, En propi parany 1988, finalista del premi Víctor Català de novella 1987 i Arrels salvatges 1988, finalista del premi Sant Jordi 1987
Pere Cavallé i Llagostera
Literatura catalana
Dramaturg i assagista.
Formà part del grup modernista de Reus Fundà i dirigí les revistes “Lo Ventall” 1898, “Lo Lliri” 1898-99 i “La Palma” 1899-1900 Presidí el Centre de Lectura de Reus 1915-22, al qual estigué sempre molt vinculat Collaborà amb peces de creació literària i articles de crítica a la “Revista del Centre de Lectura”, que firmà amb el seu nom o amb els pseudònims Claudi Montanya , B Renom o Ramon Sendra Fou l’impulsor de la tercera època d’aquesta publicació, que dirigí del 1920 al 1922 El seu teatre, inicialment de temàtica típicament modernista i vitalista, se centrà després en temes i conflictes…
Ramon Pallicé i Torrell
Literatura catalana
Novel·lista i advocat.
Vida i obra Conreà la novella històrica, i, amb dos volums publicats, Cap de brot 1982 i Els persistents 2004, construí la saga d’una família, els Simó, a través de la qual es perfila la història de la Catalunya del segle XVIII Cap de brot presenta l’ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de l’Onze de Setembre Pere Simó, el personatge, és un combatent austriacista que, convertit en comerciant, adopta progressivament la ideologia economicista del segle XVIII Després de la derrota, Catalunya només es pot salvar amb una economia forta Els seus fills i el seu besnet, Pere Pau, seran…
Màrius Ferré
Literatura catalana
Poeta, traductor i assagista.
Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós
Josep Ferré i Prats
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Paleta d’ofici i analfabet, fou un hàbil improvisador, en català i menys habitualment en castellà, de romanços, colloquis, sermons burlescos i peces teatrals les sarsueles La mistaire , 1857, i Lo barber , 1858, amb música de Francesc Vidal, i diversos monòlegs i entremesos, entre els quals cal esmentar Sainete nou del senyor rector, o sia, Lo casament d’en Celdoni i la Margarida , en prosa, en diverses parts, i Lo jaio de Reus , en dos actes i en vers, clarament deutor de l’obra homònima de Josep Robrenyo Hi feu popular el pseudònim de Queri i els textos foren regularment transcrits i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina