Resultats de la cerca

S’organitza territorialment en dotze delegacions arreu de Catalunya i comprèn diversos òrgans tècnics, que són el Comitè Català de Campaments, el Comitè Català d’Escalada Esportiva, el Comitè Català d’Esquí de Muntanya, el Comitè Català de Marxes, el Comitè Català de Rallis d'Alta Muntanya, el Comitè Català de Refugis, el Comitè Català de Senders, el Comité Català de Curses de Muntanya, el Comité de Descens de Barrancs i el Comité Català de Natura També està capacitada per a la formació específica a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM, per a l’organització dels…

Fou resultat del decret de Sindicació Obligatòria dictat per la Generalitat de Catalunya

Té, com a principals funcions, les relacionades amb l’exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia, i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya Així mateix, també és l’encarregat de promoure i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsol, tal com s’establia per als organismes predecessors

Nasqué el 1913 com a successora de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona Mantingué els llaços amb el tennis internacional promovent partits amistosos contra grans clubs europeus i apostà pel desenvolupament dels clubs i per la formació de jugadors El 1923 organitzà els Campionats del Món en pista coberta a l’antic palau de la Indústria del parc de la Ciutadella La popularitat del tennis augmentà i l’associació prengué protagonisme organitzant els Campionats de Catalunya i establint les diferents categories i especialitats Cal destacar la presidència del lingüista Pompeu Fabra…

Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per  Albert Manent i Segimon  2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i  Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…

Constituït com un àmbit de treball dels Moviments de Renovació Pedagògica, al costat d’altres àmbits com l’educació infantil, la primària, etc, promou reunions periòdiques itinerants dels mestres rurals de tot Catalunya per tal d’evitar l’aïllament i facilitar les relacions mútues i l’intercanvi d’experiències innovadores, a més de la creació d’espais d’intercanvi i reflexió sobre la pràctica educativa amb grups heterogenis Té l’origen en unes primeres jornades de l’any 1979 i ha continuat des d’aleshores amb una dinàmica pròpia S'ha destacat en l’oposició a la concentració dels…

Fou fundada amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives el 3 de juliol de 1933, i hi pertanyien les divuit federacions esportives existents fins en aquell moment El seu primer consell directiu fou presidit per Pompeu Fabra i Poch, i l’any 1934 fou declarada corporació oficial de la Generalitat de Catalunya La primavera del 1935 organitzà la primera Setmana de l’Esport, en què tingueren lloc diverses activitats esportives Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola i no fou reconstituïda per la Generalitat fins l’any 1985 Té com a objectiu promocionar l’esport federat a…

Entrà en vigor l’any 1998 i consisteix en una reforma de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya del 1983 La nova llei fou aprovada amb un ampli consens CiU, PSC, IC-Els Verds i el PI, però amb l’oposició del PP i ERC, i l’abstenció del PCC Mentre que ERC considerà la llei insuficient, el PP la trobà innecessària i que vulnerava la llibertat d’ús de les dues llengües cooficials Elaborada pel conseller Joan Maria Pujals, la llei consta de trenta-nou articles, vuit disposicions addicionals, tres de transitòries i tres de finals l’articulat es distribueix en set capítols…

L’integraren el Partit Carlí, EDC, UDC, CDC, FNC, ERC, PSC-Reagrupament, Partit Popular, Convergència Socialista de Catalunya, PSUC i PSAN Pretengué d’assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic restabliment de la Generalitat i de l’Estatut del 1932, amnistia, reconeixement dels drets individuals i de les llibertats plenes, defensa de les reivindicacions del País Valencià i les Illes, obertura d’un procés constituent d’àmbit estatal, etc Incapaç de contrarestar les reformes del govern Suárez i no havent assolit una plena entesa amb l’Assemblea de Catalunya…

La divisió territorial adoptada distribuïa el territori de les quatre províncies del 1833 en nou regions o vegueries, dividides en comarques 38 en total, entitats geogràfiques basades en les relacions dels principals nuclis d’atracció amb llurs zones d’influència comercial, en les vies de comunicació i en les característiques fisiogràfiques Aquesta organització satisfeia la persistent aspiració catalana d’abolir la divisió provincial del 1833 El decret era el resultat final del treball iniciat el 1931 per la Ponència de la Divisió Territorial, creada per la Generalitat i formada per Ventura…