Resultats de la cerca
Es mostren 3858 resultats
saldo
Sociologia
Diferència aritmètica entre els fluxos d’entrades i de sortides en un determinat estoc de població.
El més comú és el saldo migratori L’inconvenient d’aquest indicador és que pot amagar intensitats elevades en les entrades i sortides que, això no obstant, s’anullen mútuament El seu avantatge és que es pot calcular fins i tot quan no es disposa del registre d’entrades i sortides, pel procediment de restar l’estoc final i inicial durant un determinat període
tallareta

Tallareta
Anis iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que té les parts superiors de color gris brunenc, les ales rogenques, la gola blanca i les parts inferiors blanquinoses.
El mascle té la part superior del cap i el coll grisenca i el pit rosat, i la femella té la part superior del cap i el coll runencs Habita als camps oberts amb vegetació baixa, a tot Europa, llevat del N d’Escandinàvia i Islàndia, i al NW d’Àfrica, i hiverna a les sabanes de l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans
gaig

gaig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l’extrem inferior de cada galta.
Pollets de gaig © CIC-Moià És d’un color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i a les ales presenta una taca blanca i una de negra molt marcades les plomes del colze són llistades de blau i de negre És boscà i, generalment, sociable Habita a gairebé tot Euràsia i és comú als Països Catalans, excepte a les Illes, on és accidental
flamenc

Flamencs
© Lluís Prats
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels fenicoptèrids, de dimensions grans (de 130 a 190 cm), les potes i el coll molt llargs i el bec voluminós i corbat cap avall.
El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània
Wilhelm Marx
Història
Política
Polític alemany.
Cap de la Katholische Union 1920-28, com a canceller de la República 1923-24 reclamà l’evacuació de la conca del Ruhr per part de França, féu acceptar el pla Dawes i aprovà la reforma monetària de Schacht Candidat comú del centre i dels socialdemòcrates a la presidència de la República el 1925, fou derrotat per Hindenburg Fou novament canceller del 1926 al 1928
Bernat Llunes
Història del dret
Jurista.
Oriünd de la comarca d’Osona Deixà interessants treballs inèdits, que romanen a la biblioteca del monestir d’El Escorial, sobre els drets dels castells termenats i llurs jurisdiccions i sobre el dret de represàlies, elaborats sobre els usatges i les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert i dret comú feudal foren, més tard, tinguts en compte per Tomàs Mieres i Joan Socarrats
oblada
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 30 cm de llargada, de cos alt i comprimit.
Al peduncle caudal hi ha un anell negre vorejat de blanc a banda i banda, que el distingeix d’espècies semblants Nedador actiu, vagareja prop de les costes rocalloses en petits grups, a la recerca dels invertebrats planctònics dels quals s’alimenta i d’insectes que caça saltant fora de l’aigua Hom el captura freqüentment a la fluixa És molt comú a la Mediterrània
xel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, molt semblant a la petxina variada, però amb els plecs més amples i arrodonits i la coloració més uniforme i més clara.
Té les dues valves bombades, i al costat de la xarnera hi ha dues expansions laminars com les de la petxina de pelegrí, però asimètriques D’uns 5-8 cm, habita els fons de sorra i de pedres petites per sota dels 10 m de fondària És relativament comú a les aigües dels Països Catalans, on és comercialitzat a causa de la seva carn gustosa
talió
Bíblia
Història del dret
Pena que consisteix a fer sofrir al delinqüent un dany igual al que ell ha causat.
Sistema primitiu de justícia privada, comú a tots els pobles antics, era formulat en màximes o sentències conegudes per llei del talió Progrés jurídic que limitava els excessos en la venjança, ja els rabins el reemplaçaven per una indemnització i tendien a abolir-lo, com feu Jesús en el sermó de la muntanya Desaparegut, a Roma, al segle II, prengué nou vigor per influència dels pobles germànics
repicatalons

Repicatalons
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que és de color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors, el mascle té el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s’allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carpó grisenc.
La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina