Resultats de la cerca

Es constituí a Madrid al febrer del 1998 i té per objectiu actuar com a grup de pressió en la defensa dels interessos dels associats En formen part Antena 3, Tele 5, Cuatro, la Sexta, Net Tv, i Veo És molt crítica amb les televisions públiques i defensa la supressió de la publicitat de tots els mitjans públics

N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit

A la darrera època fou duta per un equip Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, JMCastellet, Carlos Barral, J i JAGoytisolo, Manuel Sacristán que li donà un aire de publicació independent i crítica, i publicà llargs assaigs sobre pintura, literatura i filosofia Fou suprimida en arribar al número 24 1954 JFerraté hi publicà La terra eixorca, de TSEliot

Estudià a Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units Fou assessor econòmic del National Coal Board a Londres 1950-70 Després de visitar Birmània 1955 s’interessà pel desenvolupament econòmic del Tercer Món En el seu llibre Small Is Beatifull 1973, aprofundí en la crítica al model de desenvolupament occidental, el consumisme i el materialisme

Es formà a Llotja Barcelona i a Roma Exposà a Barcelona, a Madrid i a París S'especialitzà en retrat i pintura d’història A Roma féu retrats de Pius IX —sembla que fou el primer artista que el retratà—, un dels quals li fou adquirit per Isabel II 1850 Conreà també la crítica d’art

D’origen jueu, sol descriure la vida dels jueus de l’Europa oriental Die Juden von Barnow ‘Els jueus de Barnow’, 1877, Ein Kampf ums Recht ‘Una lluita per la justícia’, 1882 i Von Don zur Donau ‘Del Don al Danubi’ Descobrí el manuscrit de Woyzeck, i el 1878 preparà una edició crítica de l’obra de Georg Büchner

Amb Andreu Vidal fundà 1866 el setmanari La España musical , on publicà treballs de crítica musical El 1862 publicà l’obra didàctica Colección de estudios para piano Compongué una simfonia, un quartet de cordes, dos Benedictus, un Pater Noster 1870, masurques elegíaques a la memòria de Chopin, etc Deixà incompleta una Historia científica del arte musical

Iniciador dels estudis filològics a Portugal amb A língua portuguesa 1868 Reaccionà contra el positivisme i basà els seus estudis no pas en les ciències de la natura, sinó en les de l’esperit Bibliografia crítica de História e Literatura 1875, Contos populares portugueses 1879 i O Ensino histórico, filológico e filosófico en Portugal até 1858 1900

Íntim amic de Puškin, fou un gran defensor del Romanticisme En aquest sentit es destaquen, dins el camp de la crítica literària, les seves Pis’ma iz Pariža ‘Cartes des de París’, 1826-27 La seva poesia, molt abundosa i de to principalment polític, evolucionà des d’una ideologia liberal fins a una postura conservadora i monàrquica

Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa 1949, al Cercle de Belles Arts 1951, a Puigpunyent 1959, a la Sala Pelaires, etc És autor de paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització