Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Josep Roura i Estrada
Josep Roura i Estrada
© Fototeca.cat
Química
Químic.
Es doctorà a Montpeller 1820 i fou catedràtic de química durant l’efímer retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona 1823 amplià estudis a França i Holanda i el 1826 ocupà la càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Fou el primer a assajar la illuminació amb gas als Països Catalans 1824 i el 1826 en féu les primeres demostracions públiques a Barcelona Posteriorment en féu a Madrid amb motiu del naixement de la infanta Maria Lluïsa Ferranda 1832 Tot i això, l’ajuntament de Barcelona no installà l’enllumenat públic de gas fins el 1841 Es dedicà més tard a l’enologia i publicà…
Ralph Marvin Steinman

Ralph Marvin Steinman
© The Rockefeller University
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988  Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la…
Aleksej A. Abrikosov

Aleksei Alekséievitx Abrikóssov
© Argonne National Laboratory
Física
Físic rus naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat Estatal de Moscou, on es graduà el 1949, i posteriorment a l’Institut de Problemes Físics, on es doctorà el 1951 Membre de l’Acadèmia Russa de Ciències i d’altres institucions, fou director de l'Institut per a la Física d’Altes Pressions L’any 1991 anà a treballar a l’Argonne National Laboratory de Chicago, i el 1999 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA Dedicat a la investigació en els camps de la superconductivitat  i la superfluïdesa , se centrà sobretot en la superfluïdesa del He 3 , i formà part del grup…
Clive W.J. Granger
Economia
Economista gal·lès.
Estudià a la Universitat de Nottingham, on es doctorà en economia el 1959 Des del 1974 fou professor a la Universitat de Califòrnia EUA Desenvolupà una prova estadística per a detectar la causalitat, principi inicialment més filosòfic que estadístic, en qüestions com ara el vincle entre publicitat i augment de vendes De les seves aportacions destaquen els estudis sobre les sèries anomenades no estacionals i les estacionals, que fluctuen al voltant d’un valor donat Descobrí que combinacions específiques de sèries temporals sense influències estacionals poden comportar-se de manera estacional i…
Albert Hofmann

Albert Hofmann
Philip H. Bailey CC-BY-SA
Química
Químic suís.
Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu el moviment…
John Goodenough
Química
Físic nord-americà.
Després de graduar-se en matemàtiques a la Universitat de Yale, durant la Segona Guerra Mundial fou meteoròleg de l’exèrcit El 1952 es doctorà en física per la Universitat de Chicago i posteriorment fou investigador del Lincoln Laboratory del Massachusetts Institute of Technology, on treballà en sistemes de memòria d’accés aleatori RAM per a aplicacions del Departament de Defensa Els anys 1976-86 treballà al departament de química inorgànica de la Universitat d’Oxford, on descobrí l’aplicació de l’òxid de cobalt al càtode de la  bateria de liti , que millorava substancialment l’…
Peter Ratcliffe
Biologia
Metge anglès.
Graduat en medicina i cirurgia pel St Batholomew’s Hospital de Londres 1978, el 1987 es graduà en medicina per la Universitat de Cambridge Posteriorment feu carrera docent i recerca a la Universitat d’Oxford, on el 1989 creà un laboratori per a investigar els mecanismes de detecció dels nivells d’oxigen en les cèllules i les funcions reguladores de l’ eritropoetina  Amb independència i parallelament a les investigacions de  William G Kaelin  i Gregg L Semenza , descobrí les funcions de la proteïna HIF sigla de l’anglès hypoxia-inducible factor  en la producció d’hematies en…
George Emil Palade
George Emil Palade
© Fototeca.cat
Biologia
Citòleg romanès naturalitzat nord-americà.
Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la…
copernici
Química
Element químic de nombre atòmic 112, nombre màssic 277.
Fou obtingut al laboratori de la Societat per la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya el 9 de febrer de 1996 irradiant plom 208 amb zinc 70 i es descompongué en pocs microsegons en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa És un element radioactiu que no es troba a la natura A causa de la seva posició en la taula periòdica hom creu que ha d’ésser un líquid metàllic a temperatura ambient, amb propietats similars a les del mercuri Es coneixen quatre radioisòtops del copernici, el més estable dels quals té 285 de masa atòmica i una vida mitjana de 0,24…
Didier Queloz
Astronomia
Astrofísic suís.
Es graduà en física el 1990 per la Universitat de Ginebra, on es doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor , del qual esdevingué un estret collaborador a l’Observatori de Ginebra Professor a la Universitat de Ginebra, des del 2013 és professor a la Universitat de Cambridge Emprant el mètode de la velocitat radial, el 1995 descobrí, juntament amb Mayor, el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b A aquesta descoberta seguiren els anys següents la de milers d’altres planetes extrasolars per altres mètodes En particular, destaca el del trànsit planetari , del qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina