Resultats de la cerca
Es mostren 3012 resultats
zona erotògena
Psicologia
Cadascuna de les diverses parts del cos particularment aptes, en ésser manipulades o tocades, a produir plaer i excitació sexuals.
Bé que de fet tot el cos pot esdevenir zona erotògena o ésser tractat com a zona erotògena, hom considera com a tals els òrgans genitals externs, els pits i els mugrons en les dones, la boca i algunes parts de l’epidermis galtes, clatell, etc L’experiència eròtica dels cos no és, tanmateix, sempre immediata, sinó que implica una pràctica i repetició i un possible enriquiment amb el descobriment de noves zones erotògenes, i alhora existeix una psicologia sexual diferecial que implica una particularització de sensibilitat en cada individu Històricament l’estudi de les zones…
malaltia de Basedow
Patologia humana
Quadre clínic que representa la manifestació més freqüent de l’hipertiroïdisme.
Fou descrita separadament pel metge alemany Karl Adolf von Basedow i pel metge irlandès Robert J Graves , per la qual cosa s’anomena també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Graves Clínicament, cursa amb goll difús , exoftàlmia i dermopatia en forma d’engruiximents de la pell a les cames mixedema pretibial Hom creu que la seva causa és un trastorn immunològic que determina la producció d’immunoglobulines estimuladores de la funció tiroidal Afecta més les dones que els homes i sol començar entre els trenta i els quaranta anys Hom confirma el diagnòstic amb la…
Club Esportiu Dards Sant Andreu de la Barca

Membres del Club Esportiu Dards Sant Andreu de la Barca
E.B./J.M.S.
Esports de tir
Club de dards de Sant Andreu de la Barca.
Fundat l’any 1989 i conegut també per les sigles CEDSAB, té la seu al bar-restaurant Riera Participa en competicions d’àmbit català, estatal i internacional Guanyà una Lliga federativa i la Copa de Catalunya i es classificà diverses vegades entre els quatre primers de les lligues i copes de la Federació Catalana de Dards També guanyà en una ocasió la lliga de l’Associació Catalana de Dards Fou un dels clubs pioners en la incorporació de dones al seu equip El 2011 tenia dos equips masculins i un de femení Destaquen Laura Damont, que guanyà un Campionat d’Espanya, i Isi Chaparro,…
Emmeline Pankhurst

Mrs Pankhurst, líder sufragista.
© Fototeca.cat
Història
Feminista anglesa.
El 1894 fundà la Women's Franchise League, amb la qual aconseguí que les dones casades poguessin votar a les eleccions locals, bé que no al parlament Més tard, el 1903, fundà la Women's Social and Political Union WSPU, i el 1905 abandonà el partit liberal Empresonada tres vegades 1908-09 per la seva militància, durant la Primera Guerra Mundial difongué el sufragisme als EUA, Rússia, el Canadà i Austràlia Elegida 1926 diputada conservadora a la Cambra dels Comuns, la seva salut li impedí de prendre possessió del càrrec Poques setmanes després de la seva mort, fou establert el vot…
Antoni Saltiveri i Vidal
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
És autor d’una gran quantitat de sainets, entre els quals destaquen L’últim anglès 1895, en un acte i en vers La família Picarol 1934, estr 1907, i Tretze dones per un nuvi 1908 També escriví comèdies i peces breus de caràcter humorístic — A cop calent 1892, La filla del comendador 1903 i Les mitges de Paula 1904, totes tres en un acte i en vers, Un mort ressuscitat 1891, Un gendre de l’altre món 1910 i Gras i magre 1935, estr 1905— i algun drama, com L’exemple 1934, estr 1904 També es dedicà al teatre infantil, amb peces com El dia de rebre s d
,
Adolf Gustav Vigeland
Escultura
Escultor noruec.
Estudià a Copenhaguen i a París 1892, on rebé la influència del seu mestre A Rodin Tornà al seu país, on feu obres d’encàrrec, entre les quals alguns monuments a Beethoven, i començà a pensar el conjunt monumental que creà al Park Frogner d’Oslo, que provocà múltiples polèmiques 1908 Aquest conjunt consisteix en nombroses escultures, en grups o individuals, que tenen com a monument central un monòlit, a base de figures d’homes i dones nus enllaçats d’una manera que recorda l’escultura dels temples hindús, la dels vikings i dels romans, fets a la manera acadèmica i que revelen una…
Kitagawa Utamaro
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador japonès.
De la seva obra, repartida en àlbums, es destaquen les illustracions d’ocells, insectes, etc, fetes amb una tècnica minuciosa i amb un gran sentit de l’observació Però la seva millor obra són els motius eròtics i els retrats de prostitutes, emmarcat tot en el baix món de la ciutat, que freqüentà i d’on tragué la font d’inspiració directa La seva pintura més coneguda és Dones vestint-se per a una celebració Niwaka De producció abundant, caigué finalment en un cert manierisme Fou el catalitzador de la tradició de l’escola ukiyo-e i del sentit artístic oriental en la pintura europea…
Afra

Sarcòfag de santa Afra, a l’església de Sant Ulrich i Santa Afra, a Augsburg
Allie_Caulfield (CC BY 2.0)
Cristianisme
Dona d’Augsburg que morí durant la persecució de Dioclecià (284-305).
Segons una llegenda francogermànica del temps de Carlemany Conversio Afrae , moriren amb ella altres dones que sembla que practicaven la prostitució, les quals, segons la llegenda, havien estat convertides per un bisbe Narcís, el qual després hauria vingut i sofert el martiri a Girona La llegenda germànica ja era coneguda a Girona cap a l’any 1000 El bisbe Oliba de Vic predicà un sermó en honor d’aquest suposat Narcís de Girona el dia de la festa de santa Afra 5 d’agost vers el 1042 Prop de Girona, dins el terme municipal de Sant Gregori, hi ha un santuari dedicat a santa Afra
Bernat Puigtobella
Literatura catalana
Narrador i traductor.
Llicenciat en filologia catalana per la UAB i màster en literatura comparada per la universitat de Yale Des del 1998 ha treballat en diferents segells editorials del Grup 62 Es va donar a conèixer amb la novella epistolar D’unes dones 1990 Ha publicat també la sàtira Síndrome d’Estocolm 2001, una auca novellada sobre la fixació dels catalans pel premi Nobel Ha fet crítica literària des de les pàgines de cultura d’“El País” Ha editat el volum Pere Calders and his Contemporaries 1996 i l’antologia de poesia catalana contemporània Resonancias 2004 Ha traduït, entre d’altres, Chinua…
nocturn
Música
Als segles XIX i XX, denominació que rebien diversos tipus de composicions, generalment per a piano, que, d’alguna manera, evoquen la nit.
El primer a posar aquest nom a les seves obres fou J Field, que en els seus 18 nocturns per a piano 1813-35 explorà les possibilitats sonores que li oferien les innovacions tècniques de l’instrument La maduresa d’aquest gènere arribà amb els vint-i-un nocturns de Chopin i, posteriorment, comptà amb les valuoses aportacions de R Schumann, F Liszt, G Fauré, F Poulenc, A Skr’abin, etc A més de nocturns per a piano, també se n’han escrit per a diferents formacions instrumentals i vocals, entre els quals els Trois nocturnes , per a orquestra i cor de dones, de C Debussy
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina