Resultats de la cerca
Es mostren 1488 resultats
prospecció

Diversos mètodes de prospecció
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments, dipòsits d’aigua, etc.
L’estudi topogràfic i geològic d’un terreny indica la possibilitat de l’existència d’un jaciment, i l’estudi i la mesura de les anomalies detectades per mètodes geofísics prospecció geofísica permeten de conèixer la possible presència d’un mineral a la zona estudiada o permeten de descobrir les formacions geològiques característiques del terreny, generalment associades a la presència d’un mineral o d’hidrocarburs en descobrir la presència d’un anticlinal en terrenys sedimentaris primitivament coberts per l’aigua de la mar Els mètodes geofísics més emprats són gravimètrics, magnètics,…
Grenoble

Vista de Grenoble
© Indre Velaviciute
Ciutat
Ciutat del Delfinat, capital del departament d’Isère, França.
És situada en un encreuament de valls la vall de l’Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del Roine i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l’alta muntanya del Delfinat El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais La indústria principal deriva de l’aprofitament de les fonts d’energia locals turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials, guants,…
vall de Llauset

Vista de l'estany de Llauset
© Carolina Latorre Canet
Vall de la Ribagorça, a la vall de Barravés (dins el terme de Montanui).
Es formà al sector meridional del massís de la Maladeta tossal de l’Home, pic de la Sarronera, cap de Riueno, collada d’Anglos, pic de la Solana de Llauset 2770 m alt, collet dels Estanyets, pic d’Anglos, cap de Llauset 2852 m, al límit de les valls de Llauset, de Salenques i de la Vallhiverna, coll de Vallhiverna 3067 m, coll de Llauset 2340 m, que dóna pas a la vall de Castanesa, serra de Llauset pic de Llauset , 2 910 m pic de Menada, coll de les Salines i serra de Ventolà El riu de Llauset , que drena la vall i aflueix a la Noguera Ribagorçana aigua amunt de Bono, és l’emissari de l'…
Fontpedrosa
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb l’Alta Cerdanya, a l’alta vall de la Tet (l’antiga vall d’Engarra); s’estén especialment pel vessant de la dreta: vall de Balaguer i alta vall de Carançà, fins a la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès, entre els pics d’Eina i de la Donya.
L’explotació del bosc i la ramaderia són les principals activitats econòmiques l’agricultura es limita a prats regats i a petits horts a la vora de la Tet i del riu de Balaguer i a una zona de secà localitzada principalment en un antic nivell d’erosió de la vall Els dos rius esmentats alimenten la central elèctrica de Fontpedrosa , a la dreta de la Tet, davant mateix del poble, amb un salt de 182 m d’altitud i una potència installada de 6 000 kW i una producció mitjana anual de 23 milions de kWh Té funció turística i residencial A la part de muntanya hi ha diversos refugis per a…
miques
mica 1
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals pertanyent a la subclasse dels fil·losilicats
.
En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristallí pseudohexagonal tabular Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna origen a làmines fines,…
difusió
Física
Química
Transport de matèria produït pel moviment molecular a l’atzar (difusió molecular).
Es dóna en tots els estats de la matèria, bé que el procés és molt més lent en sòlids que en líquids o gasos difusió gasosa El resultat final és sempre el transport de matèria d’un lloc on la concentració és més elevada en un altre on no ho és tant, fins a arribar a una igualtat de concentracions Entre les classes de difusió no molecular cal considerar la difusió turbulenta , que es dóna en un fluid on hi ha mescla per convecció tèrmica, la difusió tèrmica , produïda quan una fase en la qual no hi ha gradient de concentració és sotmesa a un gradient de temperatura, la difusió de neutrons —…
resines fenòliques
Química
Polímers termoenduribles de color i consistència variables segons el mètode d’obtenció, coneguts també amb el nom genèric de fenoplast, que resulten de la condensació de composts fenòlics amb aldehids.
La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats fenòlics del tipus del…
Pinyana
Despoblat
Despoblat del municipi de Castellonroi (Llitera), a l’E del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
Aturonades, hi ha les esglésies de Santa Anna i de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d’Andaní Pertanyia al marquès d’Alfarràs Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana dit també de Lleida poc després, encara dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal dit casa de Lleida o de l’Aigua i, al límit amb el d’Alfarràs Noguera, la central elèctrica de Pinyana Després de passar per Andaní i Alfarràs,…
la Noguera de Tor
la Noguera de Tor al seu pas per Barruera
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, a l’Alta Ribagorça, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, al qual desguassa entre Castelló de Tor i el Pont de Suert.
La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de…
antipartícula
Física
En un parell de partícules que tenen la mateixa massa i càrregues elèctriques de signes oposats, la menys freqüent d’aquest parell respecte a l’altra.
Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que la partícula però amb una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina