Resultats de la cerca

Es formà al sector meridional del massís de la Maladeta tossal de l’Home, pic de la Sarronera, cap de Riueno, collada d’Anglos, pic de la Solana de Llauset 2770 m alt, collet dels Estanyets, pic d’Anglos, cap de Llauset 2852 m, al límit de les valls de Llauset, de Salenques i de la Vallhiverna, coll de Vallhiverna 3067 m, coll de Llauset 2340 m, que dóna pas a la vall de Castanesa, serra de Llauset pic de Llauset , 2 910 m pic de Menada, coll de les Salines i serra de Ventolà El riu de Llauset , que drena la vall i aflueix a la Noguera Ribagorçana aigua amunt de Bono, és l’…

És situada en un encreuament de valls la vall de l’Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del Roine i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l’alta muntanya del Delfinat El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais La indústria principal deriva de l’aprofitament de les fonts d’energia locals turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials, guants, articles de cuir i…

Es dóna en tots els estats de la matèria, bé que el procés és molt més lent en sòlids que en líquids o gasos difusió gasosa El resultat final és sempre el transport de matèria d’un lloc on la concentració és més elevada en un altre on no ho és tant, fins a arribar a una igualtat de concentracions Entre les classes de difusió no molecular cal considerar la difusió turbulenta , que es dóna en un fluid on hi ha mescla per convecció tèrmica, la difusió tèrmica , produïda quan una fase en la qual no hi ha gradient de concentració és sotmesa a un gradient de temperatura, la difusió de neutrons —…

En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristallí pseudohexagonal tabular Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna origen a làmines fines,…

Estudià enginyeria mecànica i elèctrica a Guadalajara , Jalisco 1966 i també la mestria en enginyeria industrial a la mateixa ciutat 1970 Amplià els seus estudis i s’especialitzà en màrketing internacional a la ciutat de Mèxic 1975 Entre altres càrrecs, ha exercit com a consultor d’empreses i director internacional d’un grup d’empreses del ram de l’automòbil a Guadalajara Dins de l’ensenyament, ha estat mestre a l’escola de postgraduats de la Universitat del Valle, d’Atemajac, consultor i professor dins dels programes del Centre d’Estudis en Comerç Internacional Institut del Govern Federal i…

El 1973 obtingué el doctorat a la Universitat Hebrea de Jerusalem Feu recerca postdoctoral sobre genètica i electrofosiologia visual a la Purdue University Indiana, EUA i des del 1987 és professor de medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem, del departament de fisiologia del qual ha estat cap Ha estat professor en diverses universitats nord-americanes i investigador a l’Institut Max Planck de Cibernètica Biològica 1976-79, al Laboratori d’Oftalmologia Experimental de l’Hospital Cantonal de Ginebra 1983 i a la universitat d’Aquisgrà, entre d’altres Com a resultat de les seves…

La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats fenòlics del tipus del…

Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que la partícula però amb una…

Investigà àmpliament el mecanisme de les activitats nervioses, en especial els fenòmens d’excitació i inhibició del sistema nerviós central Emprant microelèctrodes intracellulars obtingué el primer enregistrament de la resposta elèctrica a l’excitació d’una cèllula nerviosa individualitzada Els seus estudis han donat lloc al reconeixement dels nivells presinàptic i postsinàptic dins el fenomen d’inhibició i han evidenciat la intervenció d’agents químics farmacodinàmics en la transmissió d’impulsos al llarg del sistema nerviós central El 1963 compartí el premi Nobel de medicina amb AL Hodgkin…