Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Francesc Armanyà i Font
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat…
sambo
Altres esports de combat
Art marcial moderna originària de l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)
que té l’objectiu primordial d’aturar en el menor temps possible un agressor armat El nom respon a l’acrònim rus Samooborona Bez Orúzhia ‘defensa pròpia sense arma’ i l’origen es remunta al 1918, quan Lenin encarregà desenvolupar a un grup d’experts un efectiu sistema de combat per a l’Exèrcit Roig El sambo integra la lluita lliure i el judo amb diferents estils de lluita tradicionals de diverses exrepúbliques soviètiques, com el koch armeni, el chidaoba georgià, el trînt moldau, el kurash uzbek i el khapsagay mongol El 1938 fou reconegut oficialment com a estil nacional de…
Albert Vidanya Fernández
Corfbol
Jugador, entrenador i directiu de corfbol.
Pioner del corfbol català, en la seva etapa de jugador formà part del Club Korfbal L’Autònoma i guanyà dues Lligues 1998, 1999 i una Copa 1999 També fou internacional per Catalunya durant molts anys Com a entrenador, dirigí el CK L’Autònoma 2001-04, club en el qual aconseguí tres Lligues 2002, 2003, 2004 i tres Copes 2001, 2003, 2004 També fou fundador i membre del comitè tècnic del Club Korfbal Les Roquetes, que després es vinculà al Club Esportiu Vilanova i la Geltrú 2002-08 Fou seleccionador català 2004-06 i guanyà l’European Bowl 2005 Fins al desembre del 2011 fou director tècnic de la…
Cinematografia Josep Maria Bosch
Cinematografia
Laboratori cinematogràfic creat el 1907 per l’industrial i productor Josep Maria Bosch a la plaça del Bonsuccés de Barcelona.
El laboratori, construït el 1916, era situat al carrer de la Riereta Fou un dels millors de l’Estat durant les primeres dècades del segle XX, dedicat al tiratge de títols, a la perforació i a la venda de pellícula verge, a l’estampat de positius, i podia desenrotllar 550000 m mensuals S’especialitzà en la filmació de títols i subtítols en tots els idiomes i en la perforació de pellícula verge També importà aparells i material cinematogràfic, representà cases editores i constructores de maquinària i accessoris tingué la representació a l’Estat espanyol del projector sonor Kalee Indomitable J M…
fumera
Folklore
Ninot ple d’ulls que, abans de Nadal, suposadament davalla per la xemeneia i s’encarrega d’avisar els Reis o el tió sobre la bondat que han fet els nens.
Montlluís
La ciutadella de Montlluís
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Cerdanya que comprèn estrictament el territori del turó de Montlluís (1 586 m), que s’aixeca a la dreta de la Tet, a l’extrem del pla de la Perxa, cruïlla dels camins que comuniquen el Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya i amb el Capcir i la vall de l’Aude.
El lloc fou escollit per Vauban quan Lluís XIV li encarregà 1679 de bastir una fortalesa que del nom del rei fou anomenada ciutadella de Montlluís que defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus Les obres foren dutes a terme en 1681-91, davant l’hostilitat de la població autòctona Constitueix una fortificació modèlica, per tal com Vauban no tingué cap servitud d’una altra preexistent Els baluards, murs i valls protegeixen el recinte de la ciutadella amb capacitat per a 4 000 soldats i de la vila Hi havia també un hospital El petit territori municipal fou segregat del de la…
túnel de Viella
Túnel viari
Túnel que comunica l’Alta Ribagorça amb la Vall d’Aran.
Situat a la carretera N-230, el mateix nom designa, de fet, cadascun dels dos túnels construïts parallelament i de manera successiva, el més antic dels quals està tancat al trànsit convencional El primer projecte data del segle XIX i fou concebut per Pascual Madoz, que l’encarregà a enginyers francesos, bé que fou desestimat per les grans dificultats tècniques El 1924 els representants de la Vall d’Aran demanaren al rei Alfons XIII la construcció del túnel Les obres s’iniciaren el 1928 i havien de durar, segons les previsions, cinc anys tanmateix, les vicissituds burocràtiques, tècniques i…
Josep Maria Massip i Izabal
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Cursà estudis de filosofia, camp en el qual es llicencià Fou un dels periodistes més influents de l’Esquerra Republicana de Catalunya director de la revista La Rambla i dels diaris La Humanitat i Última Hora Fou corresponsal, a Barcelona, d’ El Sol i Ahora , diaris de Madrid Tinent d’alcalde de governació de l’ajuntament de Barcelona 1934, fou elegit diputat a corts 1936 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6 d’octubre de 1934 El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí el periòdic El Debate fins el 1945 Fou…
Marta Almirall i Elizalde

Marta Almirall i Elizalde
© Roseland Muscial
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
La seva formació acadèmica comprèn estils diversos jazz, claqué, balls de saló, comèdia musical, afrojazz, i dansa moderna i clàssica Estudià a Barcelona, a l’Estudi Anna Maleras amb Diola Maristany, Joan Magriñà i Cesc Gelabert, i també a l’Institut del Teatre amb els professors GBerllini, Carmencita Romero, Madame Elsa i Gillian Gregory A París, es formà al Centre Internacional de la Dansa amb Matt Mattox, i seguí cursos de dansa africana amb David Voutoukoulou A Nova York, continuà la formació al Louis Falco Dance Studio, amb Jerry Armes, Lynn Simonson, MJ Brown, Nancy Mikota, Juan Croveto…
Laurent Fabius
Política
Polític francès.
Membre del Parti Socialiste des del 1974, i diputat des del 1978, el 1979 entrà al secretariat del partit, des d’on s’encarregà dels afers de la premsa Posteriorment fou ministre del pressupost 1981-83 i d’indústria i investigació 1983-84 El 1984 fou nomenat primer ministre, càrrec del qual dimití arran d’un cas d’infecció de sida amb sang contaminada del qual el 1999 fou absolt Fou també president de l’Assemblea Nacional 1988-92 i 1997-2000 En 1991-92 fou primer secretari del seu partit Al març del 2000 fou nomenat ministre d’economia, finances i indústria del govern de Lionel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina