Resultats de la cerca
Es mostren 6933 resultats
canadina
Canadina
©
Química
Alcaloide present en les arrels de la Hydrastis canadensis
, que pertany al grup de la berberina, de la qual deriva per hidrogenació del nucli piridínic que aquella posseeix quan és en forma de base d’imoni.
Existeix en dues formes estereoisòmeres, de les quals la natural és la levogira Aquesta té el punt de fusió a 135ºC Actua com a paralitzant del sistema nerviós central
El poblament reptilià dels Països Catalans
El poblament reptilià del territori continental Les consideracions bàsiques que cal tenir en compte en l’anàlisi de l’estructura, composició i origen del poblament herpetològic dels Països Catalans i de les causes de la seva evolució coincideixen, evidentment, amb les exposades en parlar dels amfibis Les espècies reptilianes són, però, més nombroses, molt independents de l’aigua i els resultats finals, com significa la distribució actual, són ben diferents L’origen del poblament Factors històrics La fauna reptiliana actual dels Països Catalans continentals és neògena Els rèptils dels períodes…
bou
Vaca i vedell mascle de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…
vèliger
Biologia
Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamel·libranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat.
Pot presentar un esbós de closca En les formes terrestres o d’aigua dolça dels gastròpodes no hi ha vèliger, bé que alguns estadis embrionaris tenen una estructura molt semblant
divisió
Lògica
Operació lògica que consisteix a dividir els gèneres en espècies, les espècies en subespècies, etc, i distingir-los i separar-los entre ells, a fi de situar tot ésser en el seu lloc corresponent i definir-lo.
L’escolàstica distingí diverses formes de divisió, el denominador comú de les quals és el supòsit que només allò que és compost pot ésser dividit en els seus elements simples
coccidis
Protistologia
Ordre de protozous esporozous integrat per individus petits paràsits d’invertebrats i vertebrats.
Presenten un cicle biològic molt complex, en el qual hi ha formes immòbils i mòbils Poden causar malalties greus, com el paludisme en l’home i coccidiosi en animals domèstics
dinitrobenzè
Química
Compost que conté dos grups nitro en la molècula.
Es presenta en forma de cristalls blancs solubles en dissolvents orgànics Hom el prepara per nitració directa del nitrobenzè i n'obté les tres formes orto-, meta- i para -dinitrobenzè
Giovanni Battista Bracelli
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
És conegut per la sèrie d’aiguaforts Bizzarrie di varie figure 1624 Fou revalorat pels surrealistes pel fet que construïa les formes humanes utilitzant elements geomètrics, mecànics, o bé naturals
Cristino Mallo
Escultura
Pseudònim de l’escultor gallec Cristino Gómez González.
Format i actiu a Madrid, realitzà alguns monuments però es destaca, sobretot, pel conreu dels petits formats Tractà preferentment la figura i el tema animalístic amb unes característiques formes esbossades
commutador-inversor
Electrònica i informàtica
Commutador que serveix per a commutar el circuit de connexió d’un motor a fi d’invertir-ne el sentit de gir.
És un commutador de dues posicions, i pot ésser de dos, tres, quatre o cinc pols, segons el tipus de motor N'hi ha diverses formes constructives i sistemes de connexió