Resultats de la cerca

Estudià al Lycée de Rouen i es graduà a Filadèlfia Desenvolupà la seva professió a Lima i a Trinitat, i el 1870 tornà a Cuba Descobrí que el mosquit cúlex és l’hoste intermediari en la transmissió de la febre groga a l’home, i investigà altres malalties tropicals el beri-beri, la lepra, el còlera, etc El 1915 el govern cubà creà en honor seu l’Instituto Finlay per a la investigació de medicina tropical

Es graduà a Cervera 1805 i amplià estudis química, botànica, clínica a Barcelona El 1808 dirigí a Montserrat un hospital militar durant la guerra del Francès Fou soci corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1836 i soci d’honor de la Societat d’Amics del País 1840 Publicà una Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica 1842, i deixà inèdita una Historia topogràfica de Torroella de Montgrí escrita el 1846

Doctor en lletres 1936, fou professor d’història grega a Dijon 1927-45 i a París, i director de l’École Française d’Atenes 1950-69 El 1947 fou membre del comitè d’enquesta balcànica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Membre de diverses acadèmies, rebé la Legió d’honor Publicà, entre altres, Delphes au IIe et au Ier siècle avant Jésus-Christ 1936, Étapes de l’archéologie 1942, Chronologie delphique 1943 i Art antique 1947

Cavaller del llinatge Escrivà de Romaní, pertanyé al cercle de les justes poètiques de B ↑ Català de Valeriola València 1602, en les quals presentà tres poemes, i és autor de dècimes, octaves i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva 1619, dues, i una en la justa en honor de sant Lluc 1623

Vida i obra Concorregué almenys a dos certàmens immaculistes, el del 1474, on presentà una composició en rims estramps, de clara influència corellana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva , i el del 1487, amb Lo digne mossén Dimas , guanyadora del robí L’any 1488 prengué part en un altre certamen en llaor de sant Cristòfor, on participà “sols per honor” amb la poesia Hon Deu està localment se nomena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual conquerí la Lliga de la divisió d’honor 2000, 2001, 2002 i la Copa de la Reina 2001-02 En el període 1994-2003 fou noranta-nou vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual disputà cinc Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999, 2001, 2003 i un Campionat del Món 1998 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1997, argent 1999 i or 2000

Presidí el Club de Tennis Tarragona 1977-85 Fou president de la Federació Espanyola de Tennis 1985-2004 i, sota el seu mandat, l’equip espanyol guanyà dues Copes Davis 2000, 2004 i quatre Copes Federació 1991, 1993, 1995, 1998 Formà part del Comitè Olímpic Espanyol Fou també president de la Federació Europea de Tennis 2000-04 Rebé el Reial Orde al Mèrit Esportiu i el títol de president d’honor de la Federació Espanyola de Tennis 2011

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEIEG Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Assolí la cinquena posició en el Campionat del Món en la categoria total olímpic 2002 Guanyà dues medalles de bronze en les categories d’arrencada i dos temps en els Jocs Mediterranis 2001 També participà en uns Campionats d’Europa en categoria total olímpic 2004 i en els campionats mundials 2003 Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

Ala i pivot del Marfil Santa Coloma des del 1999, debutà a la divisió d’honor amb Marc Carmona al principi de la dècada de 2000 Formà part del primer equip fins el 2004 Posteriorment jugà en divisions inferiors, normalment a la divisió de plata, amb el FS Olesa, el FS Vall del Tenes, l’AE Bellsport, el FS Montsant i el FS Montcada, aquest últim des del 2012 Al mateix temps, entrenà diversos equips de categories inferiors

Fou preparador físic, entrenador 1965-67 i president 1978-87 del Club Patí Mollet Durant la seva presidència, el CP Mollet ascendí a divisió d’honor El 1987 fou vocal al Santa Perpètua i al Sentmenat, i presidí el Club Patí Granollers durant tres anys El 1993 tornà al Mollet com a vicepresident i fou reelegit president 2001-09 Cofundà també l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins ACEHPA i en fou vicepresident el 1985