Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
marjal
Geografia
Terreny d’aiguamolls vora la mar.
És un terme molt emprat al País Valencià Originàriament les marjals eren sovint ocupades per joncars, que posteriorment foren convertits en arrossars Plana, Camp de Morvedre, Horta, Ribera Baixa, Safor i darrerament en tarongerars, a costa de grans esforços A la llenca arenosa que separa les marjals de la mar, lliure d’inundacions, hi foren establerts els graus grau
alfacipermetrín
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels piretroides i que actua com a insecticida d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte sense activitat sobre àcars.
És autoritzat en conreus de cotó, cereals, cítrics, fruiters, plantes d’horta i ornamentals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 2 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació i l’empresa que la comercialitza
acefat
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida sistèmic d’aplicació foliar, actiu per ingestió i contacte.
És autoritzat en fruiters, cítrics, vinya, plantes d’horta i ornamentals Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració dels fruiters És considerat nociu per a l’home, i el seu termini de seguretat és variable, entre 14 i 60 dies, segons el conreu de què es tracti
cihexatín
Química
Agronomia
Compost químic que actua com a acaricida per contacte.
És autoritzat en conreus llenyosos, flors i algunes plantes d’horta Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 30 dies Hom troba aquesta matèria activa es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o pols mullable i l’empresa que la comercialitza
tomaquera

Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
Francesc Parera Vidal
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1951 entrà a l’Agrupació Amics del Pedal de Barcelona, que presidí a partir del 1965, i organitzà diverses competicions ciclistes També presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1981-86 Sota el seu mandat Barcelona fou seu del Campionat del Món de ciclisme, s’inaugurà el velòdrom d’Horta i s’incrementà el nombre de federats
Dídac Gordillo i Lliverat
Agronomia
Enginyer agrònom.
Estudià a Madrid Dirigí l’estació vitícola i enològica de Sagunt 1882, la granja model de València 1883-88 i la granja provincial a Burjassot Horta, 1893-1900 Collaborà a l’Exposició Regional Valenciana del 1883 i es destacà en la introducció al País Valencià de nous sistemes de conreu de l’arròs i de la vinya
Sílvia Blume Bruns
Tennis
Tennista.
Començà a jugar al Club Tennis Horta abans de fitxar pel Reial Club Tennis Barcelona Fou campiona de Catalunya absoluta 1978, campiona de dobles 1971, 1972, 1973, 1979 i subcampiona d’Espanya de dobles 1980 Arribà al número 3 del rànquing espanyol El 1987 es retirà i durant uns quants anys entrenà en diversos clubs catalans
Santa Eulàlia de Vilapicina (Barcelona)
Art romànic
El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la millor fusta d’àlber necessària per a la reparació i la…
muntanyeta de Cabrera
Turó
Petit turó al sector sud-oest de l’Horta, prop del Vedat de Torrent, dins el terme de Torrent de l’Horta.
Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent , excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València publicat el 1965, que conserva els materials al seu museu Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla els materials ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure, són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina