Resultats de la cerca

S’establí a Madrid, on collaborà en diverses publicacions Fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença Els seus poemes catalans han romàs dispersos o inèdits Amic de Guimerà, traduí al castellà Cleopatra i altres poemes També en llengua castellana publicà una antologia d’escriptores Álbum de la mujer , 1876 i, entre altres obres, el volum de poesia Emociones 1889, la novella Concepción 1882, l’estudi España a fines del siglo XIX 1891 i alguns drames

Illustrà de molt jove les Obres de Pere Serafí 1840 Anà a París amb Eusebi Planas 1851-54 Fou un dels més representatius illustradors vuitcentistes catalans Molts dels seus treballs auques, romanços, ventalls, làmines, etc no van signats A partir de la Gloriosa, feu moltes caricatures polítiques a La Flaca , La madeja política i El Tupé Illustrà diverses obres, entre les quals La orfaneta de Menargues de Bofarull 1862, Singlots poètics de Pitarra 1867 i Don Quijote 1876

S’inicià en la modalitat d’ enduro i motocròs al final de la dècada de 1990, però aviat passà a la velocitat amb les copes de promoció del Reial Automòbil Club de Catalunya Participà en nombroses competicions en categories juvenils i, de la mà d’Emili Alzamora, el 2005 i 2006 fou campió de Catalunya de 125 cc A quinze anys aconseguí la primera victòria en el Campionat d’Espanya L’any 2008 debutà en el Mundial de velocitat al Gran Premi de Portugal, i poc després fou tercer, el seu primer podi, en el Gran Premi de la Gran Bretanya de 125 cc, i amb quinze anys es convertí en el pilot més …

Al principi del segle XX fou membre de l’Acadèmia Catalanista de la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, on coincidí amb Josep Carner i altres universitaris Amb ells, collaborà en revistes com “Art Jove” 1905-06 o “Mitjorn” 1906-07 Hi publicà poemes de to marcadament carnerià Guanyà un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona del 1907 amb el recull Del camp i de la ciutat Mai, però, no arribà a recollir els seus poemes en un volum propi

Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Participà amb diverses poesies en castellà en un certamen en honor de la Immaculada Concepció, que es publicaren en el recull del concurs València 1665, i en la justa en honor de sant Joan de Mata i sant Fèlix de Valois València 1668 Sembla que, de jove, posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús, i que escriví comèdies que s’arribaren a representar

Vida i obra Morí jove, quan encara era estudiant del seminari de Vic, on gaudí de certa fama entre alumnes i professors Conservades en diverses còpies manuscrites, les seves poesies demostren que la literatura festiva de tradició barroca era ben viva a mitjan s XIX Escriví nombroses composicions en català, d’entre les quals destaca Apuros del gramàtic llatí , un llarg poema en dècimes on satiritza la violenta pedagogia dels professors del seminari de Vic Bibliografia Prats Vidal, D 2002 Vegeu bibliografia

Fou impulsada per Josep Maria Batista Roca i Francesc Maspons Anglasell Hi collaboraren excursionistes com Lluís Estasen, Gonçal de Reparaz, Emili Jové o Francesc Pujol Pretenia agermanar el collectiu d’entitats excursionistes catalanes sense suprimir-ne els butlletins i se centrava en la formació de la joventut Tingué dificultats econòmiques i fou comprada per l’Editorial Montseny Entre el maig i el setembre del 1930 no publicà cap número, però tot i prosseguir a partir de llavors, desaparegué poc després

S’aficionà als coloms esportius de ben jove, i el 1923 traslladà els seus coloms a Barcelona Després de la Guerra Civil Espanyola, retornà a Barcelona i refeu el seu colomar El 1941 entrà a la Societat Columbòfila de Sant Martí El 1945 fundà la Societat Camps de l’Arpa, que presidí en dues ocasions El 1948 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Coloms Esportius Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Fill de Gérard Depardieu , actuà en una trentena de films i també en sèries de televisió Destaquen les seves interpretacions a Tous les matins du monde 1991, d’Alain Corneau, film en el qual interpretà el jove Marin Marais que en l’edat adulta fou interpretat pel seu pare Les Apprentis 1996, de Pierre Salvadori, premi César al millor actor novell, i Pola X 1999, de Leos Carax, per la qual fou guardonat com a millor actor al festival de cinema de Gijón

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de JMFigueras i Bassols , la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit —formalment dissolt el 1979—, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió del Centre de Catalunya