Resultats de la cerca

Fill de Maurici Serrahima i Palà Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions destituït el 1939 Fou, a més, membre de la junta del Collegi d’Advocats i degà 1951

Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal Pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, viatjà per Europa i pels EUA Fou un dels fundadors de la revista Therapia 1909 de terapèutica física i farmacològica, es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general

Fou membre de la societat Comunicació Literària , activa a Barcelona a la fi del s XVIII, i impressor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1765 i més tard de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, així com de la Junta de Comerç de Barcelona El 1788 era encara en actiu

Fou cirurgià militar i de cambra del rei, catedràtic del Colegio de Cádiz, membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula 1795 Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia

Fou catedràtic d’història de la medicina del Collegi de Medicina de Barcelona 1821-22 i del de San Carlos de Madrid 1841 i vocal de la junta suprema de sanitat 1846 i del consell d’instrucció pública Traduí del francès al castellà manuals de cirurgia 1827-32 i fisiologia 1818 i publicà unes lliçons d’homeopatia 1850-51

Presidí l’Associació de Consignataris de Barcelona 1928-32 i 1945-60 i fou vicepresident 1954-57 de la Cambra de Comerç i Navegació Fundà la Mútua d’Accidents Portuaris i la TOMSA ~1933 per tal de palliar la indefensió laboral dels obrers portuaris Fou vicepresident 1946-47 de la Junta d’Obres del Port de Barcelona

Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d’aturar la crisi d’aquest banc el 1848 retirant-ne paper i posant-hi argent Participà com a associat en nombroses empreses mercantils Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials

Ingressà a l’orde franciscà menor i en fou definidor 1782 i general 1792-1806 Conservà aquest darrer càrrec quan fou nomenat arquebisbe de Saragossa 1797-1800 i de València 1800-13 Durant la invasió napoleònica fou vicepresident de la Junta Superior de Govern del País Valencià després de l’ocupació, intercedí prop dels invasors i evità moltes condemnes

Fou capità de la coronela de Barcelona el 1684 Participà en la guerra contra els francesos 1689-97 i fou nomenat comte de Múnter per Carles II 1693 Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell 1705 i majordom reial 1706

Primer catedràtic de teoria de teixits a l’escola industrial de la Junta de Comerç de Barcelona 1851 Contribuí a l’organització de l’exposició de Barcelona del 1850 i fou jurat de les exposicions universals de Londres 1851 i de París 1855 Escriví un Tratado para la fabricación de tejidos de seda y otras clases