Resultats de la cerca
Es mostren 214688 resultats
La Flaca
Setmanari
Setmanari liberal en castellà que aparegué a Barcelona des del 27 de març de 1869 al 3 de març de 1876, amb diferents títols —«La Carcajada», «La Risotada», «La Risa», «La Madeja Política», «El Lío» i «La Madeja»—, a causa de les suspensions.
Fou d’una aferrissada oposició al general Prim De gran format, tingué èxit per les caricatures de doble pàgina, fetes per Tomàs Padró
la Font
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font) del municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), al nord-oest del poble, prop de la Farrés, petita capella romànica esmentada ja el 1292, on hom venera una imatge d’alabastre del s XIV.
La reina Maria de Castella aprovà la confraria de la Mare de Déu de la Font, i l’aplec que hi era celebrat el 25 de març ha perdurat fins avui
la Mugueta
Riu
Antic braç de la Muga que des de Castelló d’Empúries es dirigia a la badia de Roses, al grau de la Muga, al N de l’actual desembocadura; unia dos estanys pròxims a l’estany de Castelló.
Amb el dessecament d’aquesta zona, la Mugueta ha estat circumstancialment capturada com a afluent
la Basseta
Curs fluvial (altres)
Estany del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a 2.217 m d’altitud, a la zona de Filià, a l’W del terme.
És la capçalera del barranc de la Basseta, afluent del barranc de Coma Palomera
la Cueva
Llinatge castellà originari de Navarra o del lloc de La Cueva (Burgos).
N'és estirp coneguda Pedro de la Cueva , que fou un dels pobladors de Molina de Aragón, on s’establí 1150 El seu besnet Diego de la Cueva intervingué en la conquesta de Baeza 1227 El fill d’aquest, Sancho de la Cueva , participà en la conquesta de Sevilla, i el seu fill Juan Sánchez de la Cueva s’establí a Úbeda El primer llinatge de la Cueva s’extingí amb la neta d’aquest, María de la Cueva , que es casà amb el cavaller francès, resident a Úbeda, Hugues Bertrand Hugo Beltrán,…
la Maçana
Caseria
Caseria del municipi de Font-rubí (Alt Penedès), situada a la dreta de la riera de Llitrà (o riera de la Maçana), davant Guardiola.
la Rovira
Raval
Raval del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), al N del terme, a la dreta de la riera de la Rovira.
la Cogullada
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Lleida, al sud-est de la ciutat, entre el canal d’Urgell i la vall del riu de Set.
Era poble de contribució a la fi del s XV es convertí en un erm que la paeria vengué a un particular
la Sosa
Riu
Curs d’aigua de la Llitera, afluent, per l’esquerra, del Cinca.
Format a Tramessoses, al límit dels termes de Sanui i de Sant Esteve de Llitera, per la unió de la Sosa de Peralta que neix al vessant meridional de la serra de la Corrodella, vora la Cogulla, i que passa per Calassanç i Peralta de la Sal i la Sosa de Sanui que es forma per la unió de diversos barrancs, a Sanui s’uneix al seu collector després de passar per Montsó Aragó L’aigua és d’alta salinitat
la Saïdia
Monestir
Nom popular de l’antic monestir cistercenc femení de Gratia Dei, de la ciutat de València (Horta), situat al pla de la Saïdia, a l’esquerra del Túria, prop dels ravals de Marxalenes i de l’Alcúdia de València i de la séquia de Mestalla.
Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe Malgrat…