Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
castell de Castellet

Vista del castell de Castellet
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic castell del municipi de Sant Vicenç de Castellet (Bages), situat al costat del santuari de Castellet.
L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic A l’…
Sant Lleïr (Sant Antoni de Vilamajor)
Art romànic
Capella situada entre els pobles deSantAntoni i deSant Pere deVilamajor, a la part dreta de la carretera que els uneix, a uns 10 minuts deSantAntoni vers el nord, a la petita carena d’una serra La família Sant Lleïr, que sens dubte rebria el nom de la capella, és documentada des del 1151 amb un Olivà deSant Lleïr i esdevé notable a partir de l’hereu Arnau deSant…
Castell de Cabanyes (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Les primeres referències que trobem sobre el castell i el llinatge dels Cabanyes són del segle XII, quan aquests s’emparentaren amb la nissaga dels Sant Vicenç El 1113 Bernat Guadald donà el castell de Cabanyes al seu fill Berenguer Bernat, juntament amb el castell de Montbui El 1173 Berenguera de Cabanyes, vídua de Guadald de Sant Vicenç, donà al seu fill Pere de Sant Vicenç la casa de Cabanyes amb tots els seus termes i pertinences El 1184 Pere de Sant Vicenç i la seva dona, Berenguera, empenyoraren un mas de la parròquia de Sant Fost i Sant Cebrià de Cabanyes a Arnau de…
Castell de Rallui (Beranui)
Art romànic
El lloc de Rallui és citat per primera vegada en una adquisició de la comtessa Toda de Ribagorça vers l’any 936 Rallui fou un indret relativament important perquè defensava el flanc dret de la vall de l’Isàvena i es trobava a mig camí entre Ovarra, centre religiós, i Tor-la-ribera, centre polític de la contrada Com a conseqüència d’una incursió dels “pagans”, el vilatge de Rallui quedà destruït i els seus habitants fugiren en totes direccions, fins i tot a terres musulmanes Llavors els comtes Sunyer i Toda de Ribagorça vengueren a l’abat Galí d’Ovarra i a Ricolf Oriolf el feu i la villa de…
Castell de Siscar (Benavarri)
Art romànic
El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar La castlania era en poder d’un …
Vila i castell de Vivers
Art romànic
La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de l’actual…
Sant Esteve de Breses (Mosset)
Art romànic
El lloc de Breses —aigua avall de Corbiac, vora la riba dreta de la Castellana i prop dels límits amb Campome— és esmentat l’any 1019 en una escriptura per la qual Oliba, abat de Sant Miquel de Cuixà, retornà a Guillem i als seus germans Sunifred, Miró, Guifré i Ramon, un alou “ qui est in comitatu Confluente, in valle Mosseti, in villa Bredes et in aiacenciis et terminibus eius ” segons explicita el document, aquest alou havia pervingut als dominis de Cuixà amb el monjo Deià, germà de Guillem i dels altres, per herència Tanmateix, altres autors apunten la possibilitat que l’alou de Breses…
Enyego d’Àvalos
Literatura
Cortesà, militar i diplomàtic d’origen castellà.
Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça 1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué al seu…
Oliba II de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~865-878/880) i de Rasès, probable fill d’Oliba I.
Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions…
Castell de Concabella (els Plans de Sió)
Art romànic
Les primeres notícies sobre el terme de Concabella es remunten a l’any 1031, quan el bisbe Ermengol d’Urgell donà a Guifré i a la seva muller Bonadona un alou situat al terme de la ciutat de Guissona, que afrontava a migdia “ in termino de Concabela ” El castell de Concabella va dependre en un primer moment de la canònica d’Urgell En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, entre les possessions confirmades a aquesta catedral, es fa esment del castell de Concabella Molts altres documents del segle XI informen de l’existència del terme i castell de Concabella A partir del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina