Vila i castell de Vivers

La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts (Planicurtis), situat al territori de Vivers i de Laccendo (o Laccerto); aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec. Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial.

Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de l’actual municipi de Vivers, al llarg del Tec. Es desprèn també d’aquesta escriptura que Vivers era primitivament una dependència de Sant Joan de Pladecorts.

Al poble de Vivers s’originà un llinatge senyorial homònim, els membres del qual senyorejaven la població i a més tingueren molta importància al Rosselló. Foren també titulars d’altres dominis senyorials. Documentalment es conserven homenatges feudals fets per Guillem de Vivers a Jaume II de Mallorca i al rei Sanç. A partir del segle XVII la senyoria de Vivers passà a la família Ferrer de Viladomar, eixida sens dubte de Bernat Ferrer que era senyor de Sant Joan de Pladecorts cap al 1440. Tanmateix, els Pagès, senyors de Sant Joan de Pladecorts al segle XVIII, posseïren també certs drets senyorials a Vivers, com demostra el títol que tenia Josep de Pagès (mort el 1743), el qual s’intitulava senyor de Sant Joan de Pladecorts i de Vivers. El manuscrit État du Roussillon (cap al 1770) atribueix la senyoria de Vivers a M. Viladomar, mentre que l’any 1773, Joan Francesc de Coll, governador de Tuïr, s’intitulava senyor de Llauro i de Vivers.

Al poble de Vivers encara resten alguns vestigis del que foren les altes muralles que envoltaven l’antic castell.