Resultats de la cerca
Es mostren 3170 resultats
toc de queda
Militar
Dret constitucional
Mesura governativa que, en circumstàncies excepcionals, prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant determinades hores, especialment a la nit.
És una mesura de caràcter sobretot militar que es pren en situacions de guerra, de setge o d’aplicació de la llei marcial, però també s’empra en qualsevol altra situació en què les autoritats vulguin controlar o restringir l’activitat, sobretot nocturna Es declara i es manté vigent durant períodes d’excepcionalitat i de perill considerat greu tant per als individus com per al conjunt de la societat, com ara cops d’estat, desordres públics, catàstrofes o epidèmies, tot i que també en èpoques considerades normals pot aplicar-se a determinats collectius En català, a més de la…
tub fluorescent

Esquema de connexió d’un tub fluorescent
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Làmpada de descàrrega en la qual la llum és produïda principalment per l’emissió d’una capa de substància fluorescent dipositada a l’interior i excitada per la radiació ultraviolada de la descàrrega.
És format per un tub de vidre a l’interior del qual hi ha una atmosfera gasosa constituïda per diversos gasos rars argó i neó a baixa pressió i una petita quantitat de mercuri Als extrems del tub hi ha els elèctrodes, proveïts d’uns filaments de tungstè amb òxids alcalinoterris Per a encendre el tub cal, en primer lloc, excitar els filaments i provocar la descàrrega mitjançant un encebador un cop iniciada aquesta, es manté sense necessitat dels filaments La descàrrega produeix una radiació ultraviolada, la qual, en incidir a les parets interiors del tub, dóna lloc a l’emissió de llum per…
La Grande Écurie et la Chambre du Roy
Música
Conjunt instrumental que recrea amb criteris històrics la música de la cort del Renaixement i el segle d’or francès, fundat l’any 1966 pel director d’orquestra i pedagog francès Jean-Claude Malgoire, un dels pioners del moviment barroc.
L’agrupació inclou la Grande Écurie, amb instru ments que "fan molt de soroll" trompetes i timbals i la Chambre du Roy, que reuneix instruments "més suaus i dolços" oboès i violins Des de fa més de trenta anys, el conjunt manté una activitat regular, tant en el panorama concertístic europeu com en els estudis de gravació i en el terreny pedagògic, ja que la Chambre du Roy és una plataforma de formació de nombrosos instrumentistes, solistes i coristes de França Molts dels músics francesos que toquen en diferents grups barrocs europeus tingueren les seves primeres experiències…
serra de Finestres

Santa Maria de Finestres, a Sant Aniol de Finestres
© Fototeca.cat
Serra
Relleu de la Serralada Transversal Catalana, al sector central i més elevat del horst
de la Baixa Garrotxa, entre les fosses de Santa Pau i Mieres, al N i al NE, i les valls d’Hostoles i de Llémena, al SW i al S.
Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts…
espardenya

Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la…
Castell del Penal (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
El lloc del Penal és situat al sud-oest del terme de Bellcaire Avui dia és tan sols el nom d’una partida del terme i no queden restes de la primitiva torre o castell ni del lloc on era emplaçada Les primeres referències documentals són del 1139, arran de la segona repoblació de Bellcaire, on la “torre destruïda” del Penal consta com a límit, amb la particularitat de comptar a més amb un albacar o tancat per al bestiar, de construcció islàmica i abandonat en el moment de referència El 1291, el testament de Bernat Cortit de Balaguer esmenta el “castell i vila” del Penal com a deixa a favor del…
David García Bacca
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà a Barcelona estudià matemàtiques i física a Zuric i seguí diversos cursos a les universitats de París, de Lovaina i de Friburg Catedràtic de filosofia de les ciències de la Universitat de Barcelona 1934, hi introduí la logística i la filosofia de les ciències Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i és considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana Característica seva és l’atenció que fa al llenguatge filosòfic i les estretes relacions que aquest manté amb el llenguatge científic i el literari La seva obra més important és Metafísica natural…
Francesc Móra i Berenguer
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Barcelona, en la seva primera època fou molt influït pel Modernisme Fou un quant temps arquitecte de Gandesa i Tortosa, i a València féu edificis importants, com l’asil de Sant Joan de Déu 1908, el Palau Municipal de l’Exposició Valenciana 1909 i el mercat de Colom 1914, aquest amb clares influències gaudinianes En la seva segona època des dels anys vint sobresurten la façana nova de la casa de la ciutat de València —en collaboració amb CCarbonell— i el Banc Hispanoamericà 1926, destruït Com a arquitecte municipal de l’eixample féu nombrosos edificis per a l’alta burgesia, collegis,…
Ramon Oller i Martínez
Teatre
Escenògraf i coreògraf.
Estudià a l’Institut del Teatre, formació que amplià amb estades a París i a Londres Després de participar en diverses coreografies i escenografies, el 1984 dissenyà el seu primer treball, Dos Dies i Mig , i el mateix any fundà la companyia ‘Metros’, amb el qual ha presentat diversos espectacles De metros y metros 1986, Duérmete ya 1995, Pecado Pescado 2000, Sangre pura 2002, Carmen 2003, DaliDance 2004 Romeo i Julieta 2005, Madame Butterfly 2006 i Bernarda Alba Bendita 2008, entre d’altres Ha collaborat, a més, en espectacles de la Compañía Nacional de Danza, el Ballet Nacional de España, It…
Les cneoràcies
Detall d’una branqueta d’olivella Cneorum tricoccon , amb fruits trícocs a mig madurar L’olivella és un arbust mediterrani perennifoli, de flors grogues i fruits negrosos a la maturitat, que viu exclusivament en indrets de forta influència marítima Jaume Buesa Es tracta d’una família monogenèrica que comprèn només dues espècies, una de les quals, l’olivella Cneorum tricoccon , és present als Països Catalans L’olivella és una mata de menys d’1 m d’alçada, tot l’any verda, amb les fulles esparses, espatulades i de marge ben enter Les flors, de color groc, són trímeres o tetràmeres i es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina