Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
Verde Island Passage
Canal marí
Canal marí a la mar de la Xina Meridional, entre l’illa de Mindoro i la de Luzon (Filipines).
Hinatuan Passage
Canal marí
Canal marí a la mar de les Filipines, entre l’illa de Bucas Grande i la de Mindanao (Filipines).
Calavite Passage
Canal marí
Canal marí a la mar de la Xina Meridional, entre l’illa de Golo i la de Mindoro (Filipines).
panerola de mar

Panerola de mar
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Entomologia
Isòpode marí de l’espècie Sphaeroma serratum, d’abdomen bombat i cos cuirassat, que en actitud defensiva esdevé esfèric.
topografia marina
Geografia
Estudi de l’elevació de la superfície de la mar respecte del geoide marí, deguda a la dinàmica oceànica.
La dinàmica oceànica, és a dir, els corrents marins i altres fenòmens com les marees, l’efecte de l’atmosfera, etc, tendeix a modificar el nivell que tindria la mar si el geoide es trobés en repòs Aquest fet permet estudiar els corrents marins mitjançant les mesures del nivell de la mar obtingudes a partir de l’altimetria
limívor
Biologia
Dit de l’organisme marí que s’alimenta dels detrits orgànics que troba entre el fang de les fondàries.
corall

Corall vermell
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Nom donat a qualsevol cnidari marí proveït d’un esquelet calcari, que pot viure isolat o formar una colònia.
Hom l’aplica més específicament a aquelles espècies de cnidaris antozous que posseeixen un esquelet calcari arborescent, per contraposició a les madrèpores o coralls que tenen esquelet massís Són més abundants i diversos a les mars càlides, on formen generalment esculls corallins El més gran d’aquests esculls és la Gran Barrera de Queensland o Gran Barrera Australiana, d’uns 2500 km de longitud De la resta d’esculls, que oscillen entre prop dels mil i escaig i alguns centenars de quilòmetres, es poden esmentar l’Apo Reef, a la mar de Luzon Filipines els esculls mesoamericans, els més grans…
cardaire
Ictiologia
Peix selaci marí i bentònic del subordre dels batoïdeus, que pot fer fins a 1,5 m de llargada.
El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca
Gjelià
Geologia
Sèrie superior (i època) del Carbonífer superior marí de Rússia, que jeu damunt el Kasimovià i sota el Permià.
Kasimovià
Geologia
Sèrie (i època) inferior del Carbonífer superior marí de Rússia, que jeu damunt el Moscovià i sota el Gjelià.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina