Resultats de la cerca
Es mostren 1296 resultats
Samoa 2010
Estat
Al mes de gener, les autoritats samoa-nes van veure amb preocupació com el seu país s’havia convertit en una base per a al tràfic de persones, provinents majoritàriament de la Xina, les Filipines i Corea del Sud, que buscaven esmunyir-se a la Samoa Americana, amb el vistiplau d’agents d’immigració corruptes A l’abril, Samoa va oferir coqaborar al país veí americà, per tal de poder portar a terme iniciatives conjuntes, com la possibilitat d’explotar el transport marítim de persones, mitjançant la Samoa Shipping Corporation, així com en temes de telecomunicacions, educació i salut
ordenances de Bilbao
Dret administratiu
Ordenances de comerç pròpies de Bilbao, vigents del segle XV al XIX.
El 1459 Bilbao disposava d’unes ordenances primitives per al comerç marítim, assegurances i navegació Creat el consolat per la Casa de Contractació, Carles I, l’any 1511, formà unes noves ordenances que, confirmades per Felip II el 1560, s’addicionaren el 1665 i que, confirmades de nou el 1668, es publicaren el 1691 Reformades el 1731, el comerç de Bilbao en demanà unes de noves, que s’aprovaren el 1737 com a redacció definitiva i que foren objecte de repetides confirmacions Part d’elles es féu d’aplicació a tota la monarquia hispànica per decret de l’any 1805 subsistiren fins al…
Florenci Zaragoza Juera
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya en iol de dos 1960 i en outrigger de vuit amb timoner 1964, i subcampió en outrigger de quatre amb timoner 1961 Guanyà un Campionat d’Espanya d’outrigger de dos amb timoner 1962 i d’esquif 1967, i dos subcampionats en outrigger de vuit amb timoner 1961, 1964 També guanyà, en outrigger de quatre amb timoner, regates internacionals, com el Criterium Internacional sur l’Héraut 1961, la Regata Internacional de Seta 1961 i el Gran Premi Internacional Outrigger Niça 1962 Després de retirar-se, fou el propietari d’un…
Rafael Aisa Bartra
Rem
Remer.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB En l’especialitat de iol a dos, fou campió d’Espanya 1960 i dos cops de Catalunya 1960, 1962 En outrigger a dos, també fou dos cops campió de Catalunya 1960, 1962 En l’àmbit internacional, guanyà el Critèrium Internacional del riu Héraut i la Regata Internacional de Seta 1961, ambdues en quatre amb timoner En la mateixa modalitat, aconseguí el Trofeu Ciutat de Girona 1962 En deixar la competició, es dedicà a fer d’entrenador i d’assessor del RCMB, del qual formà part dels anomenats Mites del Rem grup de veterans de vuit amb timoner
Jaume de Robert Rocamora
Altres esports nàutics
Pilot de motonàutica conegut amb el nom de Marquès de Robert.
Comte de Torroella de Montgrí i marquès pontifici de Robert, fou una de les figures dels anys seixanta de la motonàutica catalana i espanyola Formà part de l’escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona, que assolí un gran prestigi internacional a mitjan segle XX Establí el rècord d’Espanya de velocitat en CU de 500 cc 1960 Guanyà el premi internacional Pantano El Burguillo Àvila en CU 1962, el Gran Premio Costa del Sol i el Gran Premio Internacional de España en CIU 1963 i el Trofeu Costa Brava 1963 Fou segon en el Gran Premi Internacional de Barcelona en CIU 1963
Josep Maria Barnat Altés
Esport general
Dirigent esportiu.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona i del Club Nàutic de Premià Fou un dels fundadors de l’Associació de Patrons de Iot 1970, de la qual fou secretari fins el 1978 També ocupà el càrrec de la secretaria de la Federació Catalana de Vela Fou promotor de l’esport nàutic i jutge internacional de regates Presidí el Collegi Català de Jutges i Oficials de Regates i fou vicepresident del Collegi de Jutges de Regates de la Federació Espanyola de Vela Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Vela 2005
Francesc Bonet Ayet
Rem
Remer.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, competí en la modalitat d’outrigger de quatre amb timoner En el seu palmarès, destaquen les victòries en la Copa President de la República, la Copa President de la Generalitat i el Trofeu Internacional Joan Camps 1933, 1934, i també el Trofeu President Macià i el Gran Premi de la Generalitat 1934 El 1934 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya El 1936 passà al Club de Mar, i després de la Guerra Civil Espanyola, competí amb el club de l’Obra Social Educación y Descanso de Barcelona, amb el qual aconseguí un altre Campionat d’…
Paflagònia
Història
Regió històrica de l’Àsia Menor, a les riberes de la mar Negra.
Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III
Felip-Guillem Verger Lacroix
Altres esports nàutics
Pioner del surf a Catalunya.
S’inicià en la pràctica surfista a mitjan dècada de 1980 Fou corresponsal de la revista Surfer Rule per Catalunya 1991-96 i president de l’Associació Catalana de Surf 2003-06, on creà, junt amb Abel Marsal, l’Escola Catalana de Surf Organitzà dues edicions de l’Obert de surf de Catalunya i el Festival de Longboard de Sitges Ha estat director editorial de la revista degana del surf a Espanya, 3sesenta 2011-12, i comissari de la primera exposició de surf que s’ha fet a l’Estat espanyol en un museu “SURF X 100 – 100 años de surf” 2012-13, Museu Marítim de Bilbao
Sant Pere del Morrell (Sant Andreu de Llavaneres)
Art romànic
Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina