Resultats de la cerca

El 1969 entrà a treballar d’ajudant de direcció als estudis Saw Brothers de Hong Kong, i des del 1973 dirigí pellícules de diversos gèneres fins que a partir de Ying huang book sik ‘Un demà millor’, 1986 començà a adquirir un prestigi com a autor de films d’acció tan violents com estilitzats Pellícules com Die xue shuang xiong ‘L’assassí’, 1990 feren que la indústria de Hollywood es fixés en ell Marxà als Estats Units a rodar Hard Target 1993 Allà ha realitzat Broken Arrow 1996, Face/Off 1997, Mission Impossible II 2000, Windtalkers 2002 i Paycheck 2003

En acabar els estudis de música, es dedicà a la composició Marxà a Cuba i s’establí a Santiago Fou, durant 40 anys, mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat Fou el promotor i introductor, de la música de Beethoven al país i considerat un gran coneixedor, i difusor de les obres de Pergolesi, Porpora, Cimarosa, Haydn i Cherubini Exercí també com a professor de piano i es destacà com a organitzador de concerts Dins de la seva obra cal destacar composicions com Tres misas , Introito , Salmo , Lección primera de difuntos , Oficio de difuntos , alguns motets i nadales

Ingressà a l’orde franciscana, a Barcelona, on professà el 1776 Destinat a Amèrica, arribà al Colegio de San Fernando Mèxic, collegi apostòlic de missions, des d’on marxà a San Francisco el 1797 Anà a la missió de San Diego, on romangué fins el 1803, any en el qual tornaria al Colegio de San Fernando La seva experiència missional no tingué èxit acusat de maltractaments pels neòfits de San Diego, Fermín Francisco de Lasuén, president de les missions californianes, tot i no admetre les acusacions, separà Panyella de les tasques missionera El 1809 tornà a Catalunya

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor,…

Marxà de jove a París, com a treballador de correus, on descobrí el seu interès per la pintura El 1948 retornà a Prada, on s’installà definitivament per iniciar la seva trajectòria pictòrica Retratà els paisatges del Conflent amb una paleta de colors vius Juntament amb la seva esposa Madeleine, des del 1952 participà en l’organització del Festival Pau Casals, del qual fou director artístic 1968-80 Amb Robert Lapassat fundà la revista Conflent 1961, publicada fins el 1998 Evolucionà des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges Guanyà el prix des…

Estudià viola i el 1910 dirigí, a disset anys, l’Orquestra de Hastings Posteriorment marxà a Londres, on estudià violí i composició al Royal College Entre els anys 1925 i 1936 tocà la viola a l’Orquestra Simfònica de Londres i a la del Covent Garden Més tard estigué al davant de diverses companyies d’òpera i fundà la London Mozart Orchestra Dirigí com a convidat l’Orquestra Simfònica de Londres fins l’any 1939, que s’establí a Califòrnia Orientat cap a la música cinematogràfica, tornà a Anglaterra després de la Segona Guerra Mundial per enregistrar nombroses partitures al…

Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya, debutant a la Lliga Pernod l’any 1972 Jugà com a migcampista en el Futbol Club Barcelona i el Piacenza italià 1979-83 De retorn a Catalunya, s’incorporà a la Penya Barcelonista Barcilona 1983-89, amb la qual disputà la final de Copa 1985 i guanyà la primera Lliga femenina 1989 Marxà a Rússia per motius d’estudis, i jugà al FC Aurora de Sant Petersburg 1989 abans de retirar-se Disputà el primer partit internacional de la selecció espanyola, l’any 1972, amb la qual jugà 4 partits També formà part de la selecció catalana

Collocador sorgit de les categories inferiors dels Bombers de Barcelona, arribà al primer equip i quan aquest es dissolgué fitxà per l’Andorra, on jugà una temporada El 1992 marxà a l’Unicaja d’Almeria, on estigué més de deu anys i aconseguí vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei i tres Supercopes d’Espanya La temporada 2004-05 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou convocat 186 vegades per la selecció espanyola, de la qual fou capità, i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, el Campionat del Món 1998, 2002 i el d’Europa 2003 Li fou concedida la medalla de plata al mèrit esportiu 2002

Especialitzat en crol, es formà al Club Natació Palma de Mallorca i el 1982 marxà a Barcelona, on s’afilià al Club Natació Montjuïc El 1985 passà al Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya de 100 m lliure 1982 i d’Espanya d’hivern d’aquesta mateixa prova 1985 També fou campió de Catalunya en 4 × 100 m estils 1982, en 4 × 100 m lliure 1982, 1983, 1985 i en 4 × 200 m lliure 1982, 1983, i d’Espanya en 4 × 100 m estils hivern del 1985, en 4 × 100 m lliure hivern del 1982 i en 4 × 200 m lliu-re hivern i estiu del 1982 i del 1984

Defensa que s’inicià al CP Castelldefels, passà a la UE Horta i a l’equip júnior del FC Barcelona, on jugà dues temporades El curs 2001-02 marxà al Cerdanyola CH, i l’any següent fitxà per l’Igualada HC, amb el qual debutà a l’OK Lliga Posteriorment jugà al CP Vilanova 2003-07 i l’HC Liceo de la Corunya 2007-11 La temporada 2011-12 fitxà pel Blanes HC En el seu palmarès, hi figura una Copa d’Europa 2011 i dues Copes de la CERS 2007, 2010 Formà part de la selecció catalana que conquerí un subcampionat de la Copa Amèrica 2008