Resultats de la cerca

Competint en la categoria SB9, aconseguí la medalla de plata en la prova dels 100 m braça dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 En la categoria S9, guanyà la medalla de plata en els 100 m papallona i la de bronze en els 100 m lliures en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, en els de Rio de Janeiro 2016, la medalla de plata en els 100 m papallona, els 100 m lliures i els 200 m estils, i en els de Tòquio 2020, celebrats el 2021, la medalla de plata en els 100 m lliures i la de bronze en els 100 m papallona El seu palmarès també inclou medalles en els Campionats del Món or en 100 m braça i…

Fou campió d’Espanya en classes olímpiques i de vela lleugera 1986, 1991, 1992, 1994 en classe soling, tornado, Match Race i International Offshore Rule IOR, i aconseguí la medalla d’or als Jocs Mediterranis en classe laser Participà en cinc edicions dels Jocs Olímpics Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004 Als Jocs Olímpics d’Atlanta aconseguí la medalla d’or de vela en classe tornado 1996 Debutà el 1987 en competicions oceàniques a bord del Fortuna Lights en la regata Transat Race Participà en la regata Ruta del Descobriment, en què aconseguí la segona posició el…

Començà al Joventut les Corts de Barcelona i completà la seva formació a l’Universitari, amb el qual debutà a la màxima categoria estatal la temporada 1997-98 —on jugà sis temporades més— i assolí el títol de Lliga 2003 Fitxà per l’equip francès del CJM Bourges Basket 2004-06 i pel Ros Casares 2006-12, amb el qual guanyà quatre Copes de la Reina 2007-10, cinc Lligues 2007-10, 2012 i l’Eurolliga 2012, a més de quatre Supercopes d’Espanya consecutives 2007-10 La temporada 2012-13 marxà al MKS Polkowice de Polònia, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa Des de la temporada 2013-14 jugà amb lUSK…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, s’especialitzà en medicina de l’educació física i de l’esport 1964 Del 1959 al 1970 fou assessor mèdic de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM, i també assessorà les expedicions als Andes 1961 i a l’Annapurna 1974 Fou metge de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, als Campionats del Món d’esquí 1979, 1981 i als Jocs Mediterranis 1979 Fundà la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM, i fou representant de l’Estat espanyol en la comissió mèdica de la Unió Internacional d’Associacions Alpines i a la Comissió Internacional…

Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de Cocentaina, poc després de la…

Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena Disputà les dues proves d’esquena 100 m i 200 m en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Participà en quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2011 i 2013 i d’Europa 2006, 2008, 2009 i 2011…

S’inicià al Reus Deportiu amb el seu pare, que el 1963 el portà al Club Natació Sabadell El 1967 es proclamà campió d’Europa júnior dels 1500 m lliure i tot seguit millorà el rècord d’Espanya absolut d’aquesta distància Considerat el nedador més complet en la història de la natació catalana i estatal, entre el 1968 i el 1976 aconseguí divuit Campionats de Catalunya i vint-i-dos d’Espanya en proves individuals absolutes tan diverses com 100, 200, 400 i 1500 m lliure 100 i 200 m papallona 100 i 200 m esquena, i 200 i 400 m estils A més, establí trenta-dos rècords estatals en 100 m lliure dos…

Per damunt de la guixenca serra Llarga, els secans guanyen diversitat i ofereixen un aspecte menys monòton que a la plana cerealista d’Albesa-Algerri Jaume Orta Els secans d’Albesa-Algerri i la Figuera 22, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquesta àrea constitueix una excellent mostra de la transició entre els Prepirineus més meridionals i la conca de l’Ebre Dues unitats paisatgístiques ben contrastades es reparteixen en l’espai al nord, les planes i turons que s’estenen al voltant del llogaret de la Figuera, on coexisteix una agricultura tradicional de secà amb…

Espadats i costers meridionals de la serra de Cavalls Ernest Costa Les serres de Pàndols i de Cavalls 25, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre els rius de la Canaleta i Sec, que prolonguen pel nord-est els ports de Tortosa i Beseit, es localitzen les serres de Pàndols i de Cavalls, muntanyes que configuren la transició entre les terres litorals i les planes continentals de la depressió de l’Ebre Malgrat les escasses altituds el cim més alt és el puig Cavaller de 709 m, presenten un relleu abrupte i retallat per barrancs bastant profunds El substrat litològic…

Segon de tres germans dedicats professionalment a aquest esport, es formà en les categories inferiors del JAC Sants, l’Hospitalet, el Grup Barna i Dosa Salesians de Badalona La temporada 1996-97 debutà al Sant Josep de Badalona, vinculat al Joventut , club en què jugà en el primer equip la temporada 1998-99, en la qual guanyà la Lliga Catalana La temporada següent fitxà pel Caprabo Lleida, del qual esdevingué capità Contribuí decisivament a millorar la classificació d’aquest club en la Lliga ACB, en la qual fou eliminat a quarts de final pel FC Barcelona la temporada 2001-02, i aconseguí una…