Les serres de Pàndols i de Cavalls

Espadats i costers meridionals de la serra de Cavalls.

Ernest Costa.

Les serres de Pàndols i de Cavalls (2.5), entre els principals espais naturals del sistema litoral català.

Entre els rius de la Canaleta i Sec, que prolonguen pel nord-est els ports de Tortosa i Beseit, es localitzen les serres de Pàndols i de Cavalls, muntanyes que configuren la transició entre les terres litorals i les planes continentals de la depressió de l’Ebre. Malgrat les escasses altituds (el cim més alt és el puig Cavaller de 709 m), presenten un relleu abrupte i retallat per barrancs bastant profunds. El substrat litològic és format predominantment per calcàries i dolomies mesozoiques que encavalquen sobre materials terciaris.

La vegetació climàcica, l’alzinar litoral de tendència continental (Quercetum ilicis galloprovinciale junipero-quercetum rotundifoliae), és pràcticament inexistent; només resten algunes màquies de degradació amb un estrat d’alzines poc dens. Actualment, a Pàndols predominen les pinedes de pi blanc, sovint molt aclarides, corresponents a brolles de romaní i bruc d’hivern amb bufalaga (Erico-Thymelaeetum tinctoriae) que formen mosaics amb garrigues (Quercetum cocciferae) i algunes formacions herbàcies. A la serra de Cavalls la cobertura arbòria és molt menor a causa dels efectes dels incendis forestals. A les roques ombrejades de la serra de Pàndols, la comunitat rupícola de te de roca (Jasione-Linarietum cadevallii) s’enriqueix amb algunes espècies molt rares com ara Brassica oleracea subespècie dertonensis. Al cim de la mateixa serra apareix, encara que bastant empobrida, l’oromediterrània brolla d’eriçó i antil·lis de muntanya (Erinaceo-Anthyllidetum montanae).

La cabra salvatge manté aquí una petita però estable població, una de les més septentrionals dels Països Catalans. El poblament ornitològic es compon principalment pels ocells característics dels matollars mediterranis (tallarol de garriga, tallarol emmascarat, etc.) o dels roquissars (gralla de bec vermell, pardal roquer, merla blava, etc.).

La principal problemàtica que afecta aquestes serres deriva de la seva vulnerabilitat enfront dels incendis, que dificulten la regeneració del mantell vegetal primigeni.