Resultats de la cerca

Es mostren 614 resultats

benzoïlació

Química
Procés pel qual és introduït un grup benzoïl en una molècula; hom usa generalment com a reactiu el clorur de benzoïl, com ara la reacció de Schotten-Baumann de benzoïlació dels alcohols.
Gran enciclopèdia catalana

amonòlisi

Química
Reacció química, similar a la hidròlisi , en la qual l’amoníac provoca la ruptura de l’enllaç A—B en una molècula AB i dóna com a productes ANH 2 i HB.
La formació d’amines a partir de derivats halogenats , i d’amines a partir d’halogenurs d’àcid , són exemples d’amonòlisi
Gran enciclopèdia catalana

ceto-

Química
Prefix emprat ocasionalment per a denotar que un compost deriva d’una cetona (cetoxima), té una estructura pseudocetònica (cetohexosa) o conté en la seva molècula un grup carbonil cetònic (cetoàcid, cetoaldehid, cetoèster).
Gran enciclopèdia catalana

radical lliure

Bioquímica
Molècula altament reactiva i inestable pel fet de tenir, com a mínim, un electró desaparellat, que és susceptible de crear enllaços amb altres àtoms o molècules per tal d’aconseguir l’estabilitat electroquímica.
Els radicals lliures es poden formar a l’atmosfera o en els organismes vius en el procés de respiració per la presència d’oxigen i per a la defensa enfront de bacteris i virus A l’organisme, els radicals lliures poden alterar diferents molècules i estructures, com per exemple proteïnes, lípids, membranes cellulars i el material genètic de les cèllules Aquests canvis provoquen la disminució de la seva funcionalitat i augmenten el risc de patir determinats trastorns, com alguns tipus de càncer o alteracions en els processos immunològics de defensa de l’organisme humà Alguns dels símptomes…
Gran enciclopèdia catalana

queló

Química
Nom genèric dels lligands multidentats del tipus dels àcids aminopolicarboxílics, cada molècula dels quals és capaç de formar diversos cicles de quelat amb un ió metàl·lic, donant ions complexos d’estabilitat molt gran.
Gran enciclopèdia catalana

enginyeria genètica

Producció d’insulina per enginyeria genètica

© Fototeca.cat

Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…
Gran enciclopèdia catalana

Qui digereix la fusta?

El voraç i insòlit tèrmit Mastotermes darwiniensis viu en nius subterranis que poden arribar a tenir més d’un milió d’individus Mengen qualsevol cosa que contingui polímers de carboni, de manera que destrossen arbres i fusta, però també material ceratinós, pneumàtics i fins i tot el recobriment dels cables elèctrics En altres èpoques geològiques n’hi havia per tot el planeta, però actualment resten acantonats a l’Austràlia septentrional, a la regió de Darwin, tanmateix fora del domini de la sabana Es creu que aquests tèrmits i els seus avantpassats han menjat fusta vella i morta des de fa com…
Biosfera

recombinació

Física
Química
Formació d’una entitat química (àtom, molècula, ió, radical) a partir dels fragments resultants d’una dissociació anterior de la mateixa entitat causada per efecte d’una acció exterior, com ara temperatures molt altes.
Gran enciclopèdia catalana

aminació

Química
Introducció d’una funció amina en una molècula orgànica per desplaçament d’un altre grup funcional (i no simplement per alteració del seu caràcter, com p ex en la reducció d’un grup nitro).
El mètode principal d’aminació és l’acció de l’amoníac sovint a pressió sobre els derivats halogenats i segons les condicions i circumstàncies sobre els nitroderivats, els alcohols i fenols i els àcids sulfònics L’aminació en sèrie aromàtica és una operació important en la preparació d’intermediaris per a la síntesi de colorants
Gran enciclopèdia catalana

benzotiazole

Química
Compost aromàtic heterocíclic de fórmula molecular C 14 H 8 N 2 S 4 , la molècula del qual és constituïda per dos anells condensats, un de benzè i un de tiazole, emprat en síntesi orgànica.
Es presenta com una substància pulverulenta blanca o lleugerament groga té el punt d’ebullició a 177ºC i el de fusió a 260ºC És un producte insoluble i mitjanament inflamable S'utilitza com a accelerador en la indústria del cautxú per a augmentar la velocitat de la vulcanització i com a retardant del neoprè
Gran enciclopèdia catalana