Resultats de la cerca

El terme és, en general, pla, amb algunes ondulacions suaus És drenat pel riu de Barxeta, afluent del riu d’Albaida per la dreta, i pel barranc de la Parra, ambdós d’aigües permanents L’àrea no conreada és ocupada per brolles, i és aprofitada com a pastura d’hivern L’àrea conreada ocupa 1 256 ha un 77% del terme, amb predomini de secà i arbori oliveres, garrofers, ametllers El regadiu té 209 ha, 79 de les quals utilitzen aigües del riu de Barxeta i són de reg permanent, i 130 utilitzen aigua de pou, que permet un reg eventual El principal conreu de regadiu és el taronger, seguit de les…

El terme és situat a l’estret del Millars, a banda i banda d’aquest riu, en una zona característica per la seva aspresa i on el riu i els seus afluents han solcat en materials molt tous calcaris valls estretes i profundes El terreny és muntanyós, excepte un altiplà situat al nord Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels mateixos propietaris Al regadiu 50 ha, situat a les vores del Millars, que aprofita aigua de les nombroses fonts i del mateix riu, la qual és desviada per tres séquies Nova, Vella, i d’El Bajo Lugar, hom conrea blat, moresc, patates, hortalisses i arbres…

És drenat pel riu dels Sants, el qual neix dins el terme, a l’abundant font dels Sants, a l’indret d’una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senén Aquest curs d’aigua rega una part important de les hortes de la Costera els termes de Canals i de l’Alcúdia de Crespins utilitzen les séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars Al regadiu 478 ha hom conrea tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc al secà, oliveres i garrofers Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris La indústria té, en canvi, molta importància…

El territori, molt muntanyós El Navazo, 1103 m alt, al límit meridional, és en gran part improductiu 4475 ha cobertes de pinedes, amb pastures per al bestiar de llana, i erms L’agricultura és de secà 1799 ha, amb garrofers, blat, ordi, oliveres i vinya Hi ha pedreres de caolí i de guix Parcialment negat pel pantà de Loriguilla, una part de la població s’installà el 1974 al municipi de Marines Camp de Túria i la resta es va traslladar el 1979 al mas del Carril, dins el terme municipal de Llíria Camp de Túria, on construïren el nou poble de Domenyo amb totes les dependències municipals…

El sector septentrional forma part de la plana alluvial del Xúquer El territori no conreat un 25% del total és ocupat en gran part per matollar L’agricultura, gairebé tota de regadiu, llevat d’uns bancals de garrofers i oliveres, s’estén a les vores del riu d’Albaida i a la plana alluvial i aprofita l’aigua de la séquia comuna de l’Énova i també de pous és dedicada en bona part a tarongerars, i la resta a arrossars, hortalisses i blat de moro Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de taronges El poble 2 529 h agl 2006 maniuelencs o maniuelers 47 m alt és a la…

Presenta tres zones fisiogràfiques l’occidental, muntanyosa, amb cavalcaments cretacis, com el tossal del Ponotx 1 180 m alt i el coll del Llamp, travessada pels barrancs de Xirles, de la Canal i del Gulatdar una plana sinclinal al centre, amb un glacis afluent entre 350 i 200 m finalment, les voreres del diapir sobre el qual es destaca al NW el Tossalet 238 m El riu Guadalest fa partió amb el terme de Callosa d’En Sarrià El conreu de secà s’estén a 646 ha 200 de garrofers, 48 d’oliveres, 33 d’ametllers i 315 de terres cerealistes avui en guaret continu Per al regadiu hom utilitza l’aigua de…

El terme s’aboca a la vall del Girona i és accidentat en la meitat meridional per tossalets retallats, com el de les Foies 308 m alt, la Muntanyeta Gran 375 m, el Castell de la Solana 510 m i la penya del Gos Flac 266 m al SW és accidentat pel Castellet d’Aixa 608 m La resta és gairebé horitzontal Diversos barrancs travessen el terme i van a parar al de l’Alberca Als confins septentrionals, les partides de la Marjal i l’Aigualós recorden la presència no antiga d’aiguamolls Al sòl conreat hi ha unes 1200 ha de secà ametllers, garrofers i vinya De les 535 ha de regadiu, 114 ha utilitzen l’aigua…

Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…

El terme s’estén en la seva major part a la dreta del Túria, i és accidentat al S per una sèrie de turons les Rodanes la Rodana Gran, 345 m alt la Rodana del Pic, 321 m la Rodana Parda, 237 m, on es localitza el bosc unes 1 000 ha i el matollar Predominen els conreus de secà, dedicats sobretot a la vinya, i també a arbres fruiters albercoquers, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, a la zona pròxima al Túria, ocupa unes 500 ha, ampliades darrerament amb aigua de pous l’horta produeix cebes, blat de moro, hortalisses i tarongers Hi ha una important cooperativa hortofrutícola d’àmbit…

La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb aigua de peu…