Resultats de la cerca

Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campió d’Espanya 1972 i guanyà dues Lligues 1976, 1977 Durant el període 1970-75 fou seixanta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en dos Campionats d’Europa 1970, 1974, els Jocs Mediterranis 1971, medalla de bronze, un Campionat del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué entrenador, i el 1979 fou nomenat director de l’escola de waterpolo de Madrid Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1976 i dues d’extraordinàries al mèrit esportiu de la federació espanyola 1970, 1971

Arrelat a Sant Joan Despí, com a amateur guanyà una etapa de la Volta de l’Avenir 1971 i fou segon a la Volta a Navarra i la prova francesa Ruban Granitier Breton, ambdues el 1972 Competí als Jocs Olímpics de Munic 1972, però fou desqualificat per dopatge després d’obtenir la medalla de bronze Competí com a professional amb l’equip Kas-Kaskol 1973-75, amb el qual guanyà una etapa de la Volta a Catalunya i una altra a la Vuelta a Andalusia 1974 El 1975 es classificà tercer als Campionats d’Espanya de fons

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, fou campió d’Espanya 1945 de la classe snipe juntament amb Jordi Balcells a bord del Sopla II Prengué part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, on aconseguí la novena posició en classe finn, i de Munic 1972, on competí en classe soling i fou patró de l’equip format pel seu fill Ramon Balcells i Comas i per Joan Llort i Corbella D’altra banda, fou seleccionador espanyol de vela 1966-68 i guanyà el Campionat del Món de creuer en classe 3/4 1977 fent parella amb Ib Andersen a bord del Manzanita

Es proclamà campió d’Espanya 1975 i de la Copa d’Espanya 1973, 1988, i baté diversos rècords estatals Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, Moscou 1980 i Los Angeles 1984, i participà en nombroses tirades internacionals Amb la selecció estatal guanyà les medalles de plata 1977, 1981 i bronze 1975, 1978 per equips en el Campionat del Món de fossa olímpica També guanyà tres Campionats d’Europa per equips Com a individual, fou campió d’Europa 1984 amb una tirada de 199/200, i quart classificat en el Campionat del Món 1975 Fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, club on debutà amb el primer equip l’any 1966 i jugà durant tota la seva carrera esportiva Aconseguí set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, sis Copes d’Espanya 1970, 1974, 1976, 1979, 1980, 1981, cinc Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa 1979 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976 L’any 1977 deixà de ser el porter titular i començà a exercir d’entrenador del primer equip El 1981 es retirà i deixà el càrrec d’entrenador

Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma

Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un…

Estudià a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig Interessat en la construcció d’aeronaus, entrà a formar part de l’empresa del comte Zeppelin Durant la Primera Guerra Mundial s’ocupà de l’ensinistrament de pilots i dirigí la construcció de 88 zepelins per a les forces aèries d’Alemanya El 1918, en morir Zeppelin, assumí la direcció de la seva fàbrica El 1924 travessà l’Atlàntic comandant el dirigible “ZR-3” El 1929 féu la volta al món amb el “Graf Zeppelin”, i el 1931 sobrevolà l’Àrtic en un vol d’exploració polar

Anà a París 1879, on fou influït per ARodin, i a Munic 1904, on la seva obra s’impregnà de les teories d’Avon Hildebrand Fins el 1930 treballà a Lidingö, on convertí el seu taller en museu Milles Aquest any anà als EUA, on residí fins poc abans de morir En les seves obres s’evidencien reminiscències classicistes sota conceptes expressionistes i formes barroques en moviment Figura de Gustav Vasa 1927 Nordiska Museet, Estocolm, la Font d’Orfeu , a Estocolm, i el Monument a la Pau , a l’ajuntament de Saint-Paul Minnesota, ambdós del 1936