Resultats de la cerca
Es mostren 1324 resultats
Josep Maria Casas i Homs
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i historiador.
Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma, i es doctorà a Madrid Exercí com a catedràtic d’ensenyament secundari, i fou auxiliar de les oficines lexicogràfiques i assessor de l’Institut d'Estudis Catalans, des d'on intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló i collaborà a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya Fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, redactor literari de La Veu de Catalunya i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones…
pàssia

Exemple 1 - Girona: ms. 22
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Narració evangèlica de la passió i mort de Jesucrist, cantada o recitada solemnement per tres cantors en la missa del diumenge de Rams (s’alternen en un cicle de tres anys els textos de Mateu, Marc i Lluc) o en la celebració litúrgica del Divendres Sant (sempre és el de l’evangeli de Joan); abans de la reforma del concili II del Vaticà les quatre pàssies es cantaven, respectivament, el diumenge de Rams, el dimarts, el dimecres i el divendres de la Setmana Santa.
Exemple 2 - Toledo © Fototecacat/ Jesús Alises També s’anomena la passió , el passio o el passi Un element important per al desenvolupament de la pàssia és l’estructura dramàtica del text, que combina unes parts narratives amb diàlegs entre les persones que actuen en el procés contra Jesús Els tres papers principals són el del cronista, dit també narrador o evangelista -part narrativa-, la sinagoga -o intervencions directes de les turbae i soliloquentes - i les paraules de Crist Aquests tres papers apareixen ja ben diferenciats, mitjançant litterae significativae , en els antics evangeliaris…
negra
Música
Figura de nota musical que equival a una durada d’una quarta part de la rodona i a la meitat d’una blanca.
tenor
Música
En el cant gregorià, nota central d’una salmòdia o d’un recitatiu que assumeix la funció de dominant en els diversos modes.
klangfarbenmelodie
Música
Successió de notes instrumentades amb timbres diferents (la seva traducció seria ’melodia de timbres’), sia en forma de melodia o de nota repetida.
Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…
ventallola
Música
En l’orgue, vàlvula que permet l’entrada de l’aire al salmer just per la canal que correspon a la nota polsada.
En els instruments de tracció mecànica, la ventallola és moguda directament pels dits de l’organista, mitjançant un sistema de tiges que la uneixen amb la tecla Això permet a l’intèrpret un control directe i absolut de la seva obertura o tancament, i, doncs, l’accés o la interrupció de l’alimentació de l’aire al tub corresponent, cosa que no es dona en el cas dels instruments de tracció pneumàtica o elèctrica Les seves dimensions guarden una proporció directa amb el nombre o el consum d’aire dels jocs que governa el mateix salmer Esquema de la situació d’una ventallola © Fototecacat/ Studi…
ambitus
Música
Extensió que hi ha entre la nota més baixa i la més alta d’una escala dins la qual es mou una melodia.
arpa

Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…
Adam de la Halle
Música
Compositor francès, considerat el darrer trobador.
Vida Les dades que hi ha sobre la seva vida són poc precises El cognom familiar era Le Bossu, però, per algun motiu desconegut, el seu pare, un burgès acomodat, fou anomenat de la Halle Adam es va casar amb Marie Le Jais cap al 1270 Per aquelles dates ja devia exercir la seva professió, perquè el seu principal contrincant en els jocs partits fou Jehan Bretel, mort el 1272 Baude Fastoul, que morí aquell mateix any, el cita en el seu Congé Vers el 1272, o fins i tot abans, hagué d’abandonar Arràs amb la seva família i refugiar-se a Douai Flandes a causa de certs problemes relacionats amb el…
cromatisme
Música
Concepte que s’aplica a escales, intervals, acords i passatges musicals formats per notes que no pertanyen a un sistema heptatònic concret (grup de set notes consecutives de la sèrie de quintes) o bé que combinen notes d’un sistema heptatònic amb notes que no en formen part.
Etimològicament, cromàtic significa ’acolorit', la qual cosa porta implícita la idea que el cromatisme representa un afegit respecte al diatonisme , que és la base del sistema tonal tradicional Una nota pot ser cromàtica en aparèixer substituint una del mateix nom però diferent alteració en un context en què aquesta sigui diatònica un do♯ en la tonalitat de do M Un interval cromàtic es produeix entre dues notes cromàtiques o entre una de diatònica i una de cromàtica do-fa♯ en la tonalitat de do M Naturalment, una nota o interval poden ser diatònics en una tonalitat però cromàtics en una altra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina